
La Comunitat educativa en construcció
Elena Montesinos, Podem Rubí
El passat divendres 9 de novembre vam organitzar una trobada per parlar dels reptes i les oportunitats, en relació a l'ensenyament, que cal afrontar des dels municipis.
I el tema interessa, donat que cada vegada hi han més persones que són conscients de la seva transcendència, ja sigui perquè, des d'una perspectiva individual, reconeixen en l'educació un dels canals que facilita la promoció social, perquè, des d'una perspectiva comunitària, la veuen com una oportunitat de redistribució, o fins i tot, la consideren l'eina més efectiva de transformació social.
Més de 50 persones vam participar en aquesta trobada, on a partir del diàleg entre l'Eulàlia i la Jéssica desgranàvem moltes de les qüestions a les quals cal donar resposta. I mentre paíem les paraules i les assignàvem un significat, una hora i mitja es va fer curta per exposar tots els escenaris que reconeixíem en el nostre entorn més proper, a la nostra ciutat.
Va quedar palès que calen més espais de reflexió col·lectiva.
Els espais de participació comunitaris que organitzen les seves accions en base a la definició d'uns objectius i que aspiren a millorar les condicions de vida de les persones, no arrelen allà on no se'ls facilita l'entorn adient, on no se'ls adoba, se'ls rega, i en definitiva, se'n té cura. Si volem que l'espurna de l'esperit transformador que conté l'educació esdevingui una flama que no només perduri sinó que s'estengui, cal proporcionar-li oxigen.
Quan parlem de comunitat educativa, ho fem des d'un punt de vista, eminentment, comunitari, on diferents, persones, moviments, col·lectius i entitats teixeixen aliances, acorden estratègies i porten a terme una sèrie d'accions per assolir els objectius que comparteixen.
Tal i com van dir algunes de les persones que van assistir a l'acte, el govern municipal ha de proporcionar els marcs on trobar-se, on escoltar-se, on reflexionar, on els informes d'educació i els plans d'infància i adolescència es debateixin...i encara ha d'anar més enllà, si vol una comunitat educativa forta i compromesa, ha d'afavorir la participació real en la pressa de decisions.
De res serviran tots els informes realitzats per consultories quan no s'ha treballat en la construcció d'una identitat col·lectiva, no s'ha fomentat el sentiment de pertinença i no s'han posat en valor les aportacions dels principals actors.
A Rubí necessitem un govern que cregui en el municipalisme com a motor de canvi, que no limiti la seva acció a l'administració de bens i recursos, que defineixi el paradigma educatiu a partir del qual treballarà, i que per sobre de tot, escolti, faciliti la participació, promogui el treball en xarxa, aprofiti els recursos locals i la diversitat existent, que dinamitzi, que faci de mediador i que defensi la seva comunitat davant altres ens o administracions públiques.
Treballem en la construcció de la comunitat educativa!
Elena Montesinos, membre del Cercle de Podem Rubí