Presos sanitaris

Montse Clemente

En els últims temps (2018) s'està produint a Espanya un assetjament desmesurat a les teràpies alternatives, a nivell polític, a nivell mediàtic, en diferents estaments. S'està promovent un ambient hostil i persecutori que es veu reflectit en una actitud intolerant d'una part de la població, que solament considera una sola via oficial de la medicina convencional per a la sanitat del país.

Presentem un manifest com a resposta a aquells que estan radicalment en contra d'aquest tipus de teràpies integratives i que volen eradicar de manera fulminant altres opcions d'elecció, limitant la llibertat de decisió personal en aquest tema tan vital.

Manifest en pro de la llibertat d'escollir les teràpies alternatives i tradicionals

Per què no em deixes triar el camí que SENTO que haig d'escollir?

Per que no em deixes anar per aquesta via, que de vegades és més lenta però d'altres és més ràpida, i que és la que el meu cor dicta que és la meva per arribar a sanar-me?

Jo sé què necessito. I et respecto a tu, que vols una altra cosa. Que acceptes el que t'ensenya aquesta societat moderna, aquests fàrmacs, aquesta medicina actual (malament etiquetada com a tradicional!, perquè la tradició és el que s'hereta d'antic i el que es reprodueix i honra amb respecte). Que acceptes que allò que t'imposa aquesta societat 'de la pastilla' és millor per a tu.

Jo prefereixo alimentar el meu cos amb remeis tradicionals i ancestrals. Més propers a la naturalesa i que em són més naturals, doncs respecten els cicles propis del meu cos, dels meus processos de sanació.
Remeis que em va ensenyar la meva mare, que em va ensenyar la meva àvia i a elles la seva mare i la seva àvia també i recullen el saber de la tradició i l'experiència.

Jo prefereixo alimentar el meu cos, i també els meus fluxos energètics, amb tècniques i remeis que no solament ajuden a posar bé el meu cos, sinó la meva ment, la meva energia, el meu ànim (la meva ànima).

Prefereixo mil cops empoderar-me amb el que tú anomenes "placebo" perquè solament tens present que el físic, el químic té el poder de sanar., si aquest per a tu "placebo" és capaç de fer-me sentir bé i em reequilibra sense necessitat de prendre res químic extern, doncs hauré aconseguit arribar al resultat desitjat, amb les meves pròpies reaccions químiques internes, que és tornar al meu equilibri. Hi ha moltes maneres d'aconseguir que s'activi la nostra química interior...

Deixa'm escollir i si vols, deixa'm equivocar-me!, perquè estaré seguint el que sento i el que decideixo i a tu no t'afectarà. Sóc jo qui faig el que vull amb la meva vida i la meva salut i a tu no et perjudico. Viu i deixa viure!

Jo no vull imposar-te a tu que facis com jo. Jo et deixo la llibertat de seguir els patrons que creguis convenients.

No tot ho explica la ciència. O també vas a prohibir a partir d'ara la fe i vas a negar l'existència dels miracles, perquè no són palpables o explicables?

Ja n'hi ha prou de prohibir el que no s'entén, si no t'és nociu.
Deixa viure. Deixa processar el propi camí. Deixa'm creure. No em neguis una possible sortida perquè aquest és el meu camí.

Jo crec, perquè ho sento, en l'energia... i sento els beneficis de l'acupuntura, de l'acupressió, del reiki, del suport d'un amic, de l'atenció espiritual, de la pau i essència que em reporten unes flors, etc...

És més, em sento enverinar quan em veig obligada a prendre fàrmacs perquè la meva ànima i el meu sentir i el meu cos s'adormen i no connecto amb allò que necessito. Em sento "falsament bé". Adormo el meu dolor i deixo de reconèixer què necessita el meu cos i el meu SER.

No ens deixen SENTIR els cicles, ni el dolor... tot ha de ser químicament màgic i immediat. Però jo confio en els ritmes de sanació vitals.

Deixa'm seguir el meu camí i tu segueix el teu amb respecte.

No em negaràs que de vegades una sencilla paraula reconforta,reequilibra i per tant ajuda al camí de la sanació. I al contrari, una única paraula maleïda com "càncer" et predisposa al que la societat,i per tant, tu mateix fatalment creus. I no t'ajuda.
Hi ha coses que escapen al físic, el químic i el convencional. I no és màgia, ni bruixeria, ni xerrameca. Simplement ho tenim aquí.

Deixa que qui es vulgui obrir a això i tingui la fortuna de connectar amb aquest flux vital (que potser ningú sap explicar científicament però sí sentim) ho faci i tu, si no hi connectes, aprèn a respectar-ho i segueix alegre el teu camí. És important el resultat, però és igual d'important el camí. Que cadascú triï el seu.

Montse Clemente