"L'Elèctric", el tren que va arribar a Rubí l'any 1918 després d'unes complexes obres per travessar Collserola
Ramon Lascorz ha donat el tret de sortida a un cicle de conferències sobre aquesta efemèride
Una quarantena de persones han assistit aquest dijous al vespre a la primera conferència del cicle sobre el centenari de l'arribada del tren a Rubí, organitzat pel Centre d'Estudis Rubinencs i el Museu Municipal Castell. La xerrada ha anat a càrrec de Ramon Lascorz, especialista i autor de diversos llibres, i ha versat sobre la construcció i posteriors reformes de la línia de tren entre Barcelona i el Vallès des dels anys 10 i fins als anys 70. La conferència ha permès descobrir detalls molt interessants sobre com va gestar-se el projecte, com va fer-se realitat, les dificultats que va combatre i algunes particularitats tècniques sobre la xarxa ferroviària.
Ramon Lascorz ha explicat que connectar Barcelona amb el Vallès havia estat desig de diversos empresaris, donat que només alguns municipis com Terrassa i Sabadell estaven connectats en tren a través de Montcada. Alguns dels projectes contemplaven fins i tot travessar Collserola amb cremalleres, una opció que Carles Montañès i el Doctor Pearson, impulsors de l'actual xarxa, van descartar. L'any 1911 creen un holding empresarial per fer realitat el seu somni, l'any 1912 constitueixen l'empresa Ferrocarriles de Cataluña i compren a un preu desorbitat el Tren de Sarrià, un tramvia que connectava el centre de la Ciutat Comtal amb Sarrià. A partir d'aquest moment, el Doctor Pearson capitaneja un equip que tiraria endavant la voluntat de connectar Sarrià amb el Vallès. Era un projecte que comptava amb capital estranger i que tenia tres característiques importants: la xarxa seria elèctrica, els trens circularien per la dreta i amb ample de via europeu, donat que hi havia la voluntat d'arribar fins a Paris.
Anys d'esplendor i anys de decadència
Travessar la serra de Collserola no va ser fàcil. Aquest era un terreny difícil, amb molta aigua subterrània i molts desnivells. Això va obligar a construir quatre túnels entre Sarrià i Vallvidrera i invertir-hi molts diners. Va ser una de les obres més complexes que s'havien fet mai a l'Estat. L'any 1914 la primera Guerra Mundial va tallar l'aixeta econòmica al projecte, que va perdre pistonada. La mort del Doctor Pearson l'any 1915 en un atac bèl·lic també va paralitzar la companyia, però tot i això les obres van continuar a ritme lent. L'any 1918 el tren va arribar a Rubí, l'any 1919 a Terrassa i l'any 1922 a Sabadell.
A Rubí el tren va arribar amb via única, però amb espai reservat per instal·lar-hi una segona via més endavant. Pals de fusta de 9 metres d'alçada formaven la catenària, que més tard va ser substituïda per pals de ciment o metàl·lics. A aquesta xarxa de tren tothom la coneixia amb el nom de "L'Elèctric", segons ha recordat Lascorz, i cada cop sumava més passatgers. Començava una època daurada en la història d'aquesta xarxa. L'any 1925 es va fer una petita renovació del material mòbil i es va soterrar el tram Plaça Catalunya-Muntaner sense interrompre mai el servei.
Als anys 30 l'empresa és absorbida per diverses financeres espanyoles i s'inauguren noves estacions a les zones on estaven proliferant diverses urbanitzacions al costat de les vies del tren, com Les Fonts, La Floresta o Valldoreix. La Guerra Civil, l'increment de la competència i la manca d'inversions fa que la xarxa comenci a ressentir-se.
Durant la dècada dels 50 es fan petits retocs en manteniment i es renoven algunes estacions, com la de Rubí, que estrena la mítica senyalèctica del nom de les estacions dins de rombes de color blau i vermell. També arriben els tren granota, de color verd i molt recordats per la població vallesana, malgrat que Lascorz ha dit que no hi troba gaires similituds amb l'animal. Un altre moment destacat en la història de la nostra ciutat va ser la fatídica rierada de 1962, que també va afectar les vies del tren. El pont de l'Antiga Estació va resistir, però va quedar tocat i aviat és substituït per l'actual pont.
Als anys 70, la companyia té dificultats econòmiques importants i això fa que la xarxa entri en decadència. Els trens cada cop estan més oxidats, les vies no es troben en el millor estat, les estacions envelleixen... i la companyia decideix renunciar a l'explotació del servei l'any 1977. Durant dos anys l'exèrcit es fa càrrec del servei i l'any 1979 la restaurada Generalitat crea la seva primera empresa pública: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
El Rubí agrícola de 1918
En aquesta conferència, Ramon Lascorz també ha explicat que l'arribada del tren a Rubí el 13 de setembre de 1918 va ser un revulsiu per al nostre municipi i que van obrir-se noves vies de negoci. L'any 1918 Rubí era un poble agrícola de 5.000 habitants, amb una connexió a Barcelona per carretera molt deficient. La companyia Ferrocarriles de Cataluña promocionava Rubí com un municipi de fonts, amb hotels i restaurants, restes romanes i una atractiva ermita de Sant Muç. A més, es promocionava el poble com un bon lloc per comprar vi bo i barat.
L'auge del tren també va fer-se molt evident als berenadors de Les Planes, on proliferaven restaurants i bars. A més, cada cop van ser més les persones que van optar per venir a viure al Vallès, produint-se un important creixement demogràfic de municipis com Rubí, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell.
Podeu consultar aquí el calendari de la resta de conferències previstes sobre el centenari de l'arribada del tren a Rubí.
RUBÉN CABÚS / Fotos: Rubén Cabús i Cesar Font
Comentaris

Dolors
Llàstima que la Sra. Alcaldessa va arribar un quart d'hora tard i gairebé se'ns hi van fer les nou. I sense demanar disculpes.

Jordi
bona conferència! El Ramon Lascorz és un crack