La millor planta de reciclatge i de tractament de residus ets tu

Ricard Torralba

És moment de deixar de banda totes les excuses i posar-nos a reciclar. Ens hi juguem molt com a societat i en depèn el planeta que deixarem a les generacions futures, tant a nivell ambiental com també econòmic. Per això, hem de canviar el xip. Hem d'incorporar nous hàbits al nostre dia a dia. Tal com vàrem fer en els seu moment quan vam incorporar l'hàbit de posar-nos el cinturó de seguretat al cotxe, o de pagar per les bosses de plàstic al supermercat.

Hem de deixar de pensar en els residus com un element que ens destorba, que fa lleig. Hem de començar a pensar en els residus com un objecte amb valor.  Un objecte que utilitzem i que hem de deixar en condicions per tal que sigui possible reutilitzar-lo, mantenir la seva vida útil. Una ampolla de vidre pot ser una nova ampolla de vidre; un diari pot convertir-se en paper reciclat; el menjar sobrant de l'escudella poden ser unes bones croquetes. Per més diners que invertim en una planta de tractament de residus, sempre serà més eficient el que puguem fer les persones cadascuna en el seu àmbit. Fent-ho tu serà millor i més econòmic. Perquè la millor planta de tractament de residus és a casa teva.  Tu, tens la clau per fer possible una bona gestió dels residus que generes. Te'n poso alguns exemples.

Comencem per la prevenció. Si canviem la nostra manera de comprar o de consumir podem deixar de generar molts residus i també estalviarem diners. Deixem les bosses de plàstic i agafem el cistell. Comprem a granel i evitem embalatges innecessaris. Recuperem la bossa del pa de roba, que també conserva millor l'aliment. Cerquem productes ecològics i de proximitat, que estiguin fets amb materials reciclables i respectuosos amb el medi ambient.

Seguim per l'aprofitament alimentari. El 2016, una tercera part dels aliments destinats al consum humà es van malbaratar. Segons dades de la Unió Europea, s'estima que 89 milions de tones de menjar es malbaraten cada any a la UE. Si no es prenen mesures s'espera que aquesta xifra augmenti fins als 126 milions de tones aproximadament cap a l'any 2020.  Si  gestionem bé la nostra nevera i el menjar del rebost podem  arribar  a  estalviar gairebé 600 euros per any i llar.

També la separació. Tot el que puguem fer a casa nostra serà valuós quan es tracta de gestionar els nostres residus. Cada casa, el lloc de treball, el gimnàs,  l'escola, el casal... són un bon lloc per separar i a reciclar. I hem de fer un especial esforç en llençar cada cosa al contenidor que toca i millorar, sobretot en aspectes com la matèria orgànica, que hem de separar més i millor i llençar-la al contenidor marró. No només per un aspecte ambiental sinó també perquè el seu tractament en una planta especialitzada permet generar energia neta i compost. N'obtenim, per tant, un benefici. Tot el que llencem al contenidor que toca ens comporta un retorn econòmic i, en canvi, tot el que llencem al contenidor de la resta comporta una despesa per la societat.

I encara hi ha altres coses que podem fer i tenen a veure amb el civisme i amb el respecte per l'espai públic. Com a societat hem de ser capaços de mantenir la qualitat de l'espai públic, com a espai de tots i totes. Deixar els residus fora dels contenidors, abandonar mobles i estris vells al carrer i llençar deixalles a l'entorn urbà és una manca de respecte al veïnat i genera un cost de recollida addicional que podem evitar.  

La gestió dels residus ha de ser un pacte social, que ha de partir de la coresponsabilitat. Fem ho possible, fem les coses bé.

Ricard Torralba, president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental