Ca n’Oriol, una proposta massa arriscada

Ignasi Mir

El debat sobre l'ambiciosa reforma del Parc de Ca n'Oriol que vol fer l'Ajuntament fa palès que es tracta d'una aposta arriscada i poc equilibrada territorialment, amb tot el que això comporta.

Poc equilibrada territorialment perquè gran part de la població queda massa lluny del parc de Ca n'oriol.   L'Organització Mundial de la Salut i diversos especialistes en planificació (Sorensen et al., 1998; Salvador, 2003) suggereixen que el radi màxim òptim d'un gran parc o zona verda és de no més de 15 minuts a peu. Les Torres, bona part del Centre i de la Zona Nord, Can Fatjó, Sant Jordi Parc o la Plana del Castell queden fora d'aquest radi i no tenen cap alternativa que s'apropi a les prestacions del parc de Ca N'oriol.

Arriscada perquè la inversió és altíssima i la seva sostenibilitat econòmica és dubtosa. Si als 4 milions de la primera fase, li afegim el cost de la segona fase, és fàcil concloure que la reforma es menjarà bona part de les inversions futures de l'Ajuntament.

Els futurs costos de manteniment també espanten. Qualsevol inversió en edificis o parcs suposa futures despeses de manteniment anuals superiors al 5% (dades de la Diputació de Barcelona).  Si  comptem cinquanta anys, que és la duració mitjana del cicle de vida d'una reforma semblant, el cost final de manteniment total pujaria bastant més de 10 milions d'euros. Compte!

És cert que l'Ajuntament mateix explica: 'Estem segurs que es convertirà en un espai de referència a nivell de comarca i segurament a nivell de país'. El problema és que no sabem com s'ha estudiat aquest supòsit i quin retorn econòmic té això. El món està ple de futurs equipaments municipals que havien de ser referents a nivell nacional i que han acabat sent infraestructures sobredimensionades i gens sostenibles. En tots aquests casos, i com potser passa a Rubí, no hi havia cap estudi especialitzat que certifiqui el possible interès per ciutadans de fora del municipi o estimi com se suposa que el consum d'aquests permet justificar el sobrecost de manteniment i de la propia inversió. Hem de començar a exigir als nostres governants rigor analític en les inversions.

Hi ha qui considera que el parc de Ca n'Oriol no necessita cap reforma. Entre poc i massa. Cal fugir de radicalitats i buscar consens sobre què fer al Parc. Si bé cal valorar la proposta del govern d'implementació d'un procés participatiu sobre el Parc, abans caldria consensuar políticament o pel mateix procés de participació quin és l'abast de la reforma que volem fer i la sostenibilitat econòmica de tot plegat. Ens hi juguem massa.

Ignasi Mir, enginyer de camins i enginyer industrial.