Un cotxe sospitós espatllat davant de casa l'alcalde

Eduard Puigventós

L'estiu del 1949 fou molt calorós. Rubricata, que feia poc que s'havia posat en marxa, anunciava sequera, manca d'aigua i de gel, restriccions elèctriques i temperatures de fins a 40 graus a l'ombra. El dos d'agost, un grup d'homes, aprofitant que a la nit s'estava millor que no pas de dia, conversava animadament al conegut com el Racó de les Mentides, a l'actual cantonada del carrer Llobateras amb l'Avinguda Barcelona. Eren alguns dels membres de l'orquestra Noctàmbuls, que sortien d'assaig a unes hores ja una mica intempestives i quan ja no quedava ningú als carrers.

Mentre comentaven alguns aspectes de l'assaig i de properes actuacions, un soroll els cridà l'atenció. Una mica més amunt d'on eren, just a davant de casa l'aleshores alcalde Josep Fortino, un cotxe s'hi aturà. Malgrat els intents d'arrencar-lo de nou, es veia que s'havia avariat. Sense perdre-hi gaire temps, de l'automòbil en sortiren sis homes, que cridaren força l'atenció als músics rubinencs per la seva vestimenta: duien una mena de polaines a les cames, motxilles i alguna cosa penjada al coll. Silenciosament, es posaren un a davant, quatre a tocar de les parets de les cases -dos per banda-, i un darrer tancant la comitiva pel centre del carrer, en forma de rombe, i avançaren decididament cap a ells.

Un dels que es mirava encuriosit aquella escena era el Mestre Rusiñol, que ben aviat s'adonà que allò que duien aquells homes, i que inicialment no havia identificat, eren fusells. Per la formació, la vestimenta i les armes de seguida comprengué que eren maquis. Els músics es quedaren immòbils i, quan els maquis s'acostaren, un d'ells li digué si hi havia vist alguna cosa. "Res, no hem vist res", contestà. "Doncs au! Tots cap a casa!". Ordres que compliren immediatament, mentre aquells homes prosseguiren el seu camí carrer Fondo avall, direcció a l'estació.

El fet el recollí també l'historiador Ferran Sánchez Agustí a El maquis anarquista (2006). Segons les seves investigacions, sis anarquistes, comandats per Josep Sabaté, sortiren de França per tal de preparar accions de sabotatge a l'interior del país. <<Cruzaron la frontera por Prats de Molló. Siguieron hacia Vallfogona de Ripollès y Ripoll. Llegaron a las inmediaciones de Vic apoderándose de dos vehículos. En la carretera de l'Ametlla del Vallès asaltaron a punta de pistola el camión conducido por Joan Pujol Vallcorba que se dirigía hacia Sant Feliu de Codines y más tarde el Studebaker de Jaume Canuda Rosell a quien conminaron a tomar la dirección de Rubí, en cuyas cercanías sostuvieron un tiroteo con un control de la Guardia Civil. Poco después el vehículo se averió. Prosiguieron a pie hasta el Papiol>>. Segons el mateix autor, Sabaté tindria un grup de suport de la CNT a Terrassa, en el qual hi col·laborava la rubinenca Montserrat Caball Canal, que fou condemnada a un any de presó per ayuda al bandidaje.

Josep Flotats també m'havia explicat, ara fa deu anys, que recordava que, a vegades, membres del maquis creuaven Rubí. "No els vèiem, però hi passaven a la nit", comentava.

En tot cas, quina sorpresa es deuria endur l'aleshores alcalde franquista en saber que el cotxe s'havia espatllat, justament, a davant de casa seva! Per sort, l'afer no comportà cap desgràcia personal, com sí que havia passat uns anys abans, quan s'atribuí la mort a trets del noi de can Pi de la Serra, quan anava a Sabadell a vendre vi, a un grup de maquis. Un fet sobre el qual hi ha molts dubtes i, si de cas, ja en parlarem en una altra ocasió.

Eduard Puigventós, historiador local.