Sigues ciutadà i l'1 d'octubre ves a votar

Roger Cuartielles

Sí, lector. Ayer votaron por primera vez las mujeres en España. Ayer, en Barcelona -con lluvia y sin tranvías- eligieron a sus parlamentarios muchas más mujeres que hombres, y ello sin que ocurriera ninguna de las catástrofes previstas, desde siglos, para tal caso, por el terrible “pánico masculino”.

Així és com el 21 de novembre de 1933 el diari La Vanguardia es feia ressò de la primera vegada que les dones podien votar en unes eleccions. Les reivindicacions van començar discretament al XIX per influència dels moviments sufragistes anglosaxons, però no va ser fins a la II República quan, principalment gràcies a diputades com Clara Campoamor, es va promoure la inclusió del vot femení a la Constitució. Les eleccions de 1936 serien les últimes en què dones i homes podrien votar fins al 1977 en què, un cop mort el dictador Francisco Franco, es restabliria la democràcia.

Els drets no es regalen, s'aconsegueixen. S'aconsegueixen no conformant-se amb allò establert, sinó mantenint l'aconseguit i amb la mirada posada a eixamplar dia a dia les llibertats ciutadanes. Perquè estimar la democràcia no és només respectar-la i garantir-la, sinó també voler-la millor. Amb més drets i lleis que donin resposta a les necessitats socials del moment, amb més drets i lleis que estiguin a l'alçada de la ciutadania i que enlloc de ser un topall esdevinguin un trampolí per assolir més llibertats. Per això, si la societat avança també ho ha de fer la legalitat que la regula ja que si no aquesta esdevé una cosa caduca que no ens representa ni garanteix els nostres anhels.

Les lleis han d'estar al servei dels ciutadans i estimar la democràcia també és això: cuidar la legalitat perquè no es rovelli i perquè -per sobre de tot- sempre representi una eina d'emancipació per a la ciutadania. De la mateixa manera que un jardiner que estima la jardineria no pot dedicar-se només a plantar llavors, esperar que siguin plantes i conformar-se amb allò que va plantar; un Estat no pot deixar de regar les seves lleis i permetre que aquestes s'oxidin amb l'excusa que fa molts anys que algú les va dissenyar. Si ho fa és un Estat que no estima la democràcia o bé que se l'estima ben poc.

Fer un referèndum no pot ser 'il·legal', i si ho és segons la legalitat vigent fem-nos-ho mirar. Tots i totes. Una Constitució que no permet referèndums d'autodeterminació és una Constitució que ens 'desconstitueix' com a ciutadans lliures d'expressar les nostres opinions i que, per tant, no ens pot ni ens ha de representar. Una Constitució que no et pot representar ni a tu, que vols la independència de Catalunya, ni tampoc a tu que no la vols.

Votar és normal, en unes eleccions i també en un referèndum. I si un dia les dones van poder votar va ser perquè algú no es va conformar amb la legalitat vigent i va anar més enllà. Per això, el dia 1 d'octubre cal sortir al carrer i votar, el que es vulgui però cal votar. No només per decidir el futur del lloc on vivim, cosa totalment legítima, sinó també per reivindicar el dret a l'autodeterminació i a la llibertat d'expressió. Perquè amic, amiga, ningú ens ha regalat els drets que tenim ni ningú ens en regalarà més. I menys en els temps que corren. Perquè amic, amiga, la democràcia la construïm i la garantim cadascú de nosaltres amb les nostres accions.

Per tot això i molt més, sigues ciutadà i ciutadana i l'1 d'octubre ves a votar.

Roger Cuartielles, periodista