
Banys d'estels, el millor antiestrès
Montse Clemente
L'estrès s'ha convertit en un enemic implacable que aguaita a tot arreu, especialment a les grans ciutats, on el bombardeig d'estímuls pot ser altíssim i el ritme urbanita enorme.
Estar en contacte amb la natura, sentir la brisa del mar, gaudir de la quietud d'un bosc, respirar aire pur, en definitiva, desconnectar d'aquest ritme boig de la ciutat, és sens dubte saludable. Al segle passat es van descobrir els avantatges dels banys de mar, durant l'última dècada s'ha pres consciència, principalment a Orient, dels beneficis dels banys de bosc. Segur que tens experiències positives sobre aquest tema que ho corroboren. Ara bé, no he descobert res que actuï tan intensament per reduir l'estrès, l'ansietat i la fatiga, gens que retorni amb escreix la calma perduda, com els banys d'estels. I què és això tan nou? No es tracta d'identificar l'Estel Polar o admirar les constel·lacions en el Firmament. Va més enllà.
Si acuts a una observació astronòmica (a Rubí tenim la sort de tenir TRI-A Rubí, la Associació d'Amics de l'Astronomia, que des de fa 30 anys, ininterrompudament ofereix cada divendres a les 21h30, a la torreta del Ateneu, un acompanyament per mirar la volta celeste), t'explicaran que d'alguna manera mirar al cel és mirar al passat. Atès que les distàncies als estels i galàxies són tan enormes, la llum triga milers d'anys a arribar a la Terra. Per això, en mirar al cel s'està mirant en realitat una porció del passat de l'Univers i pot ser que molts dels estels que veiem allà a dalt ja hagin deixat d'existir. A més cadascun dels estels que veiem en aixecar la vista, retorna una imatge que no correspon al present, sinó a diferents moments del passat. Alguns tan propers com el segon anterior, en observar la lluna, i uns altres tan remots que van succeir quan encara no havíem nascut, ni nosaltres ni fins i tot la mateixa Terra.
Potser per això, quan el passat i el present conflueixen en un instant màgic, i tot es relativitza, un sentiment d'ingravidesa envaeix la calma i transforma els problemes més urgents en simples minúcies davant d'un esdeveniment d'aquesta magnitud. Un instint més enllà de la raó ens porta a perdre la vista en el Firmament i tractar de trobar una gran certesa enfront d'un insondable misteri.
Carl Sagan deia que som pols d'estels, que cada àtom, des del ferro en la nostra sang, el calci dels nostres ossos i l'oxigen que respirem vénen d'un remot punt de llum. Els estels, avis i alquimistes de l'Univers, converteixen l'hidrogen del Big bang en tots els elements que van formar nebuloses, planetes, llunes, asteroides, a nosaltres i a totes les coses vives. Potser per aquest motiu ens sentim com a casa en mirar detingudament el cel estrellat, aquest Firmament que mai s'acaba però que sentim tan endins i aconsegueix detenir la ment i ajuda a prendre consciència d'un mateix i d'allò que realment ens importa.
Els banys d'estels reprenen aquesta clau de connexió, aconseguint connectar-nos amb l'Univers, directament, de tu a tu, i apartar-nos de l'estrès. Ajuden a relaxar-nos de tal manera que ens alliberem de la sobrecàrrega del dia a dia, de la nostra ment saturada i de sobte comencem a sentir més les emocions, a tenir somnis, a ser més creatius. És com si recuperéssim el nostre equilibri, el nostre centre. Per tant, ens ajuda a mirar el món des d'una altra perspectiva, a omplir-nos de bona energia.
Perquè els banys d'estels aconsegueixin ser efectius és necessari que els hi dediquis suficient temps. Res d'anar amb presses.
I no es necessita molt, ni posseir sofisticats equips telescòpics ni acudir a cingles gairebé inaccessibles: una mica de roba d'abric o una manteta, un matalasset o una hamaca per tombar-se i alguna cosa calenta per prendre i contrarestar la frescor de la nit... aquest és el kit bàsic per gaudir de la Via Lactea, això sí, en una zona fosca i sense contaminació lumínica. És a dir, cal allunyar-se de les ciutats i de la llum dels seus fanals per poder alçar la vista i estar tot sol amb l'Univers.
A Catalunya tenim la sort de comptar amb una de les millors finestres per observar els estels. Es tracta del Parc Natural del Montsec, considerat Reserva Starlight per la Unesco. Això significa que el seu cel té uns nivells de contaminació lumínica molt baixos i unes condicions de foscor idònies, convertint-ho en un dels cels estrellats més espectaculars del món.
Recentment he tingut l'oportunitat de vivenciar i desenvolupar aquesta pràctica precisament en aquesta zona. T'ho recomano!
Com he dit, no n'hi ha prou amb mirar el cel, buscant saber. No es tracta d'una observació astronòmica. És una mica més profund. Més íntim. Podria dir-se que, en certa forma, és un contemplar meditatiu. És interessant que algú que conegui la pràctica et guiï perquè ajuda a obtenir el màxim de l'experiència, encara que pots deixar-te guiar per la teva intuïció natural.
Si es pot, convé inundar-se prèviament de natura, preparar-se amb exercicis de respiració, de moviment corporal, per ajudar a estar més oberts a la percepció, a l'abraçada del Firmament. Però potser el més important és estar allí sense un objectiu concret. En la vida quotidiana ja perseguim masses i amb el bany d'estels busquem tot el contrari, que és desestressar-nos, no ho oblidem. La immersió en el bany d'estels és un exercici factible per a tothom, però té les seves petites regles. Mòbils apagats i càmeres fotogràfiques fora d'ús. Bona disposició per fer-ho en silenci, especialment si es comparteix en grup. Situar-se còmodes, estirats, amb el cel enfront com a mirall. Quan comencen els banys, el temps es deté. En acabar ningú comprova les nostres constants vitals, ni nivells de cortisol per mesurar el nostre estrès, però el que allí segur es respira és pau.
Et recomano que no triguis a provar un. Potser ara que s'acosta com cada any l'espectacle dels Perseids, la pluja d'estels d'agost, la major intensitat de la qual es dóna entre el 10 i el 13 d'aquest mes, sigui un bon moment per fer l'escapada, sens dubte val la pena.
Montse Clemente