El polèmic manifest del Grup Koiné en defensa del català es va gestar i signar a Rubí

Els rubinencs Enric Larreula i Joan-Pere Le Bihan són dos dels signants del text

El polèmic manifest del Grup Koiné, que fa una diagnosi de l'actual situació de la llengua catalana, es va gestar i signar a la nostra ciutat el 17 d'octubre de 2015 i compta amb dos signants rubinencs, l'escriptor Enric Larreula i Joan-Pere Le Bihan. En concret, el text es va redactar i signar a casa de Larreula.

El manifest del grup, format per estudiosos de la llengua i professionals d'àmbits afins, dóna a entendre que l'actual situació del català és incompatible amb la sostenibilitat de la llengua i alerta de la 'urgència d'una presa de consciència del problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola'.

Les diverses interpretacions del text, però, han generat moltes tensions i comentaris. De fet, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, Lluís Rabell, ha qualificat el manifest de 'racista i fonamentalista' i ha assegurat que 'és el reflex invertit de les pressions que rep la llengua catalana'. Un comentari al qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre que no fes dir al manifest allò que no deia.

Rubitv.cat ha parlat amb un dels signants rubinencs, Enric Larreula, que ha volgut deixar clar que el manifest és una crida a parlar sobre l'actual situació de la llengua catalana i no pas una imposició o un atac al castellà. Larreula ha explicat que el text vol reflectir la preocupació dels estudiosos de la llengua per l'actual sistema lingüístic i creu que és un debat que ha de començar a sorgir si es vol salvar el català de la seva desaparició. 'Com no parlava ningú sobre el que passaria en una Catalunya independent amb la llengua ho hem fet nosaltres', afirma l'escriptor.

D'altra banda, Larreula insisteix que en cap cas es parla d'una república catalana exclusivament monolingüe. 'Això no interessa a ningú' ha dit, sinó d'incorporar 'al procés constituent la voluntat d'articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d'assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d'un país normal, també pel que fa a la llengua'.

El manifest està subscrit per més de 170 acadèmics, professors universitaris, escriptors, estudiosos, docents i altres professionals de la llengua i ja l'han signat gairebé 300 persones.

ANNABEL CUESTA / Foto: mon.cat