En campanya: 'Se va abe un foyón...'

Víctor Solvas

Tot va succeir diumenge al matí. Havia esmorzat bé i ho tenia tot a punt. Havia escollit la víctima; aquell tuit, aquell pacte, aquella promesa,... Ja ho notava, l’adrenalina baixant pel meu braç, a punt per la descàrrega d’energia que em faria surfejar pel teclat com si fos l’últim nen prodigi japonès interpretant al piano la novena simfonia de Beethoven. I, de sobte, quan ja tenia els ulls en blanc i el dit a punt de fregar la tecla que desencadenaria la tempesta va sonar el telèfon. 'Víctor, no escriguis res encara. ERC està a punt de presentar un vídeo a l’estil APM?'. Suor freda, tremolor a les cames i les ungles mossegades fins l’arrel. 

Davant un anunci així, les expectatives són altes. Et fregues les mans esperant el ridícul més espantós, amb aquella sensació a mig camí entre l’angoixa i l’excitació que produeix visualitzar com s’enfonsa un transatlàntic. Reconec que vaig veure el vídeo amb els ulls mig tapats i el sentit de la vergonya aliena afilat al màxim, però al final...res de res. Hi ha qui s’ofèn perquè considera que es menysprea els castellanoparlants, qui denuncia un ús frívol d’un suposat costumisme (ha!) i qui s’indigna perquè l’entrenador basc de l’equip (gairebé) més basc del País Basc respon en euskera a la pregunta d’un periodista basc. Al final, el que compta és que el vídeo aixeca un somriure, tots n’acabem parlant, que l’Homo APM va piulant que vindrà a viure a Rubí i que mentre escric aquestes paraules acumula gairebé 2.500 visites sense inversió en publicitat de Youtube.

Dit això, van els 'peròs'. Potser a algú li farà gràcia veure al llibreter del poble i a la professora del seus fills deixant anar els 'chascarrillos' de la tele, però si el llenguatge de la nova política ha de passar perquè els alcaldables de torn acabin ridiculitzant en Pujol amb imitacions esforçades, potser que pleguem. No m’imagino a en Churchill aixecant-se a la Cambra dels Comuns per dirigir-se a l’oposició i deixar anar un: 'l’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar. I si no, me la tallo i em faig monja!'. 

Sobre el fons no hi ha tanta cosa a comentar com sobre la forma, sobretot perquè amb el vídeo no en traiem res de clar del projecte d’ERC. Només que es prenen aquestes municipals com una primera ronda del que ha de passar el 27S –si ha de passar res-, que Rubí tampoc està tan malament –no sigui que algú recordi que van formar part del govern municipal durant bona part de l’última legislatura- i que no tenen imputats per fotre la mà a la caixa. Millor no parlar de les maniobres fetes per intentar evitar que els aliats compareguin a les comissions d’investigació. 

Al final de la campanya haurem de considerar aquest clip com un èxit comunicatiu, però als partits –no només a ERC- se’ls acaba el temps per presentar propostes i promeses. De les últimes que hem escoltat dels republicans, el compromís de no pactar amb partits que no treballin per la independència i, veient la pressa amb la que el PSC va reaccionar dient que era aviat per parlar d’aliances, veurem si no 'se va abe un foyón' el dia 1 del proper mandat. 

Víctor Solvas, periodista.