Paraules per al Ramon, des del cor, des del nostre racó al món

Famílies Muntan i Sánchez

Al Ramon li agradava molt jugar a la botifarra. La botifarra és un joc de cartes. El vam aprendre junts fa molts anys al Pirineu, a Vilaller, amb en Jordi, en Xavi, en Conrado... Es juga per parelles... Avui, segur que hi ha aquí més d’un que va fer parella amb ell.

A la botifarra, quan tens bones cartes, “trumfos”, pots fer una jugada guanyadora. Pots cantar botifarra i, si les saps jugar, pots guanyar.

En Ramon sempre va intentar tenir bons “trumfos” a la vida. Ha tingut una bona companya, la Pilar, la seva filla, l’Ariadna, els nostres pares, en José Antonio i la Maria, la seva família, els amics, els companys de feina, els de la política... La política... una altra de les seves passions.

Parlar-ne, debatre’n, discutir-ne... Sobretot, discutir-ne... Avui, aquí, també som molts els que l’hem patit i gaudit parlant de política, però sempre hi posava un toc d’humor. Un sentit de l’humor irònic, intel·ligent i, de vegades, punyent. Un sentit de l’humor molt particular, Pastoret de la Segarra.

Tots busquem el nostre racó al món. Allà on ens sentim a gust, on estem relaxats i en pau. En Ramon va reunir els seus “trumfos” i va decidir cantar botifarra quan va trobar la carta que li faltava: el seu lloc. I aquest lloc va ser un poblet del Pirineu, Isil. Allà va trobar el seu paradís personal, per a ell, per a la Pilar i per a l’Ariadna.
A Isil era feliç. Caçava bolets, jugava a les cartes amb els amics, compartia moments... Pels que saben de què parlo, a Isil va fer un “capot”. Aviat t’hi tornarem a pujar, Ramon.

En nom de la Pilar, de l’Ariadna, de la nostra mare, la Maria i de tota la família us volem agrair l’acompanyament que ens heu fet aquests dies difícils. Gràcies als amics i companys de Rubí i d’Isil i un agraïment molt especial per a l’Eugeni i la Núria, per tot el que heu fet.

Famílies Muntan i Sánchez