
Mitjans realment públics amb criteris professionals
Alternativa d'Unitat Popular (AUP)
Fa gairebé 36 anys, els ajuntaments tornaven a ser democràticament escollits i començava la construcció d’unes administracions locals que havien de cobrir necessitats imperioses de la ciutadania. Escoles, centres sanitaris (col·laborant amb qui en tenia les competències, primer l’Estat i després els governs autonòmics), ordenació del territori, infraestructures culturals i esportives... i en molts casos una oferta de mitjans de comunicació de proximitat que aspiraven a informar la ciutadania de les decisions dels nous consistoris, però també a ser vehicles de les reivindicacions i la vida de veïns i societat civil local. Així van crear-se els butlletins d’informació municipal i, sobretot, les emissores municipals de ràdio, fenomen de comunicació sense comparació arreu d’Europa.
Rubí en va ser pionera, i el seu Ajuntament va ser el primer de Catalunya i l’Estat a donar-hi suport amb un acord de Ple, assumint després la seva gestió amb un patronat municipal i, posteriorment, amb l’Institut Municipal de Comunicació (IMCO). Combinant desenes de col·laboradors i una plantilla progressivament professional que ha fluctuat en nombre els anys 90, l’IMCO ha estat gestionat per persones amb perfil més tècnic (gerent) o més polític (càrrec de confiança). Més que una aposta explícita dels equips de govern per l’autonomia professional, a Rubí hi ha hagut una indefinició persistent sobre les polítiques de comunicació, que ha tingut aspectes negatius però també positius, com la manca d’ingerència general dels polítics de l’equip de govern en els criteris informatius i les programacions del mitjà.
En aquest mandat, a causa de l’amenaça que significa l’aprovació per part del Govern Rajoy de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) per als serveis municipals que no són competència explícita dels ajuntaments (potser la por normal davant d’aquesta reforma del camp d’acció dels consistoris ha esdevingut exagerada a l’alcaldia de Rubí, que prioritzava salvaguardar els llocs de treball), s’ha dissolt l’IMCO i s’ha creat una mena d’organisme especial descentralitzat (de sigles OED i de nom Rubí Serveis de Comunicació Audiovisual) que permet mantenir una certa autonomia per poder aplicar per fi, després de molts anys, la Llei de l’Audiovisual de Catalunya (la proposta d’aplicar una OED ha sorgit del mateix Consell de l’Audiovisual català, responsable d’assessorar en l’aplicació de l’esmentada llei, l’essència de la qual és, cal recordar-ho, separar tot el possible el funcionament dels mitjans audiovisuals públics dels criteris polítics partidistes).
Tot i l’aprovació fa mesos, amb consens de tot el Ple, de la creació de l’OED i del seu reglament, i malgrat la constitució d’un consell assessor i consultiu de l’organisme, conformat majoritàriament per professionals de la comunicació (tot i la presència de representants dels grups municipals i l’entitats econòmiques i socials de la ciutat), l’elecció de la direcció de Rubí Serveis de Comunicació Audiovisual i l’aprovació del contracte-programa per part del Ple municipal escara estan pendents quan s’acaba el mandat. Problemes que no semblen polítics sinó de definició laboral de la plaça de director/a (amb una proposta que comptava amb el consens de tots els grups polítics), poden fer trontollar o si més no endarrerir que Rubí torni a ser pionera, aquesta vegada en l’aplicació a un municipi de la Llei que regula els mitjans audiovisuals públics a Catalunya i, per tant, en la definició d’un projecte de comunicació institucional (i no partidista) plural i amb criteris bàsicament professionals, que consolidaria la divulgació de la vida cultural, esportiva i associativa de Rubí, potenciant el mitjà participatiu per antonomàsia que és la ràdio, a més de la web informativa i audovisual.
Aquesta definició d’uns serveis audiovisuals públics, que mai han agradat a sectors socials conservadors o defensors d’interessos en la mercantilització d’un servei públic bàsic en democràcia com és la informació i la comunicació socials (en nom de la llibertat de mercat i de la iniciativa privada), és la pedra angular del contracte-programa que reivindiquen els professionals de l’OED Rubí Serveis Audiovisuals. Davant d’aquesta oportunitat, hi ha qui encara té temptacions d’utilització dels mitjans públics per treure profit partidista, o qui qüestiona clandestinament professionals de la informació que no mostren cap servilisme davant de cap opció política.
Resta pendent, tanmateix, valorar l’oferta mediàtica de titularitat privada, potser escassa en una ciutat de 75 mil habitants. La solvència empresarial, malgrat ser difícil, és fonamental per tal d’oferir productes independents i plurals. La prioritat passa per unes polítiques comunicatives que combinin mitjans públics i privats, però que, sobretot, s’allunyin de l’intervencionisme oportunista dels grups polítics que tinguin representació dins d’un Ple municipal que es preveu més fragmentat que mai i en què la cultura de la negociació, el debat i el consens és condició imprescindible per evitar el caos i el desgovern.
Alternativa d'Unitat Popular (AUP).
Comentaris

flipooo
em sembla lleig que AUP monti tot aquest article per demanar que a la dona de un dels seus membres se li doni el plus de directora. i per cert, jo apostaria per una reduccio drastica del pressupost d'una radio amb pocs oients. total, el diari i rubiTV no ens costen un duro als ciutadans i arriben a molta mes gent