
Soberano es cosa de hombres
Pere Martínez
Durant els anys 60 i 70 del segle passat es publicava un anunci de molt ressò mediàtic que feia referència al conyac de la marca Soberano. L'anunci finalitzava amb una frase contundent que deia així: 'És cosa de hombres y beben Soberano porque Soberano és cosa de hombres'. És a dir: l'home com a sobirà, i ningú més, tenia la supremacia familiar, cultural, social i política a l'època.
L'altre dia, en un acte de Federalistes d'Esquerres a Rubí, la ponent Carme Valls ens deia que els que defensen el sobiranisme independentista el situen conscient o bé inconscientment per sobre dels ciutadans. Per exemple un rei, segons la legalitat en els països que el tenen, és sobirà. És a dir, el rei no té una relació d'igualtat amb el conjunt dels ciutadans. Té un estatus diferent al de ciutadania i per tant, està per sobre d'aquesta. Si això és així, que ho és, la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya del 23 de gener de l'any 2013 que deia, 'Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà', (declaració anul·lada pel Tribunal Constitucional) el que porta implícit és la supremacia dels ciutadans catalans per damunt dels ciutadans de la resta d'Espanya. Aquest és, crec, un camí que ens porta al conflicte entre els catalans i entre nosaltres i la resta d'espanyols.
La Carme, també ens va dir que, tot i que la Constitució Espanyola fa recaure la sobirania en el conjunt dels ciutadans espanyols, l'estructura política d'un país en clau federal és molt més justa que el marc autonòmic actual, per la delimitació de les competències que ofereix un Estat Federal i per la relació d'igual a igual que es produeix entre els ciutadans dels diferents territoris que el composen.
El federalisme és, deia, respecte a la diferència, delimitació de competències, capacitat legislativa dels territoris per a governar, cooperació, cohesió, i lleialtat.
Crec que davant del conflicte polític que vivim és més just i factible treballar una reforma de la Constitució pactada en clau federal que permeti adequar les aspiracions de millora de l'administració definint clarament les competències de cada territori, permetent un marc legislatiu competencial més ampli que l'actual. La reforma és necessària perquè l'èxit que va suposar la transició proporcionant el període democràtic i de prosperitat més llarg de la nostra historia, ja està esgotat.
Reformar però, no és trencar. La reforma porta implícita l'adequació i adaptació de la nova necessitat a la nova realitat. Trencar, porta implícit eliminar els instruments que tenim, reemplaçant-los per altres de nous i si no hi ha acord entre tots, pot ser tant complicat com inviable i conflictiu.
Per tant, el pacte polític per arribar a acords és l'únic camí que ens permetrà avançar en les solucions de les nostres diferències polítiques. El marc legal del que gaudim dóna la sobirania, no a una part de la ciutadania sigui home o dona -com deia l'anunci-, visqui a Catalunya, Aragó o Andalusia. La dóna a tota la ciutadania en igualtat de condicions. Crec, sincerament que l'hem de respectar.
Pere Martínez, exregidor del PSC a l'Ajuntament de Rubí.
Comentaris

Joan Antoni Tort
Quin dels 22 federalismes identificats ens proposes? Suma l’enredada’ de “l’Autonomia” al caprici del governant “Constitucional” de torn. “O la “Justícia” a conveniència”.
Quins paràmetres federals de “solidaritat”? Mai disposarem del que necessitem si no decidim nosaltres el que aportem.
Quin format federal cultural proposes? Aprendran Català a la resta d’Espanya com nosaltres el Castellà?. Model educatiu, relacions exteriors, model energètic... Etc? Etc.
Qui es vol federar amb Catalunya en pla d’igualtat en drets i deures?
Per decidir necessitem sobirania. Per tenir sobirania necessitem la independència.
“Soberano NO es cosa de hombres” La sobirania és de justícia!

Ramon Muntan
Pere, discrepo de la major; la sobirania no ens posa per damunt dels espanyols, ens situa en marcs jurídics diferents. Posar-nos per damunt seria demanar el concert basc, que es injust (per anacrònic) i insolidari per la resta del estat, exercir la sobirania, es establir un nou marc de relacions, d'igual a igual,. Es un procés constituent per voluntat dels ciutadans que l'han d'expressar, es a dir, pels ciutadans que viuen al territori que el demana. Posar-se per damunt dels altres es voler decidir des de Cuenca el que hem de fer a Barcelona, això si es (i aquesta vegada de forma totalment conscient) exercir una supremacia d'uns ciutadans sobre els altres. Catalunya ha de poder expressar-se, tant si vol ser independent com si no.

Que dius?
Primer, els independentistes proposen que els catalans tinguin sobirania plena sobre ells mateixos, no sobre la resta d'espanyols, on veus el problema? Segon, el cuento federalista ja ens el sabem, nosaltres respectem, nosaltres proposem, nosaltres bla bla bla, arriben ells, els polítics del regne, i es pixen damunt de tot, i nosaltres a seguir negociant com inútils. Mira, el primer que heu de fer els federalistes és explicar-nos en què consisteix el federalisme, perquè "respecte a la diferència" no defineix res ni explica res, són consignes buides.