Valors i virtuts

Miquel Pedrosa

En l’article d’opinió d’inici d’any 2015 (veure article) us relatava el propòsit de millorar l’ètica de la nostra societat més propera i que per assolir aquest objectiu calia aprofundir en els valors i virtuts que ompliran de contingut pràctic el camí de la construcció d’una societat més lliure i més justa.

En cap moment vull alliçonar a ningú ni sóc qui per fer-ho, i els que em coneixen bé saben perfectament que sempre he volgut mantenir al màxim la meva neutralitat política, tant pel meu càrrec com per les meves conviccions, malgrat que aquest fet sempre m’hagi generat molts problemes personals i professionals.

El fet de viure i veure tan de prop el patiment, els conflictes, les injustícies, etc., de la nostra societat, fa que no em conformi en donar compliment a les meves humils funcions de policia, sinó que m’empeny a prendre el compromís de fer quelcom més per encomanar a tothom que pugui el suport i la solidaritat envers aquelles persones que pateixen més greument el tsunami de la vulneració dels seus drets i llibertats més fonamentals.
Després d’aquest preàmbul us donaré la meva opinió de per que considero tan important aprofundir en els valors i virtuts com a fonament per cercar solucions pràctiques i equitatives alhora de fer front als reptes que la ciutadania ens demanda.

Segons F. Curtó en el llibre de la Diputació de Barcelona Govern Local i governança ètica: 'Al llarg dels darrers anys, els índexs de confiança política han disminuït alarmantment, i un dels factors més importants és la percepció, per part de la ciutadania, que una part dels representants electes han dut a terme pràctiques poc ètiques o corruptes'. Diu el Codi ètic per a polítics elaborat per la Catedra dètica de la U. R. Llull: 'La salut democràtica d’una nació depèn, en bona mesura, de la qualitat ètica dels seus ciutadans i dels seus representants polítics. L’enfortiment de les institucions polítiques i la seva credibilitat depèn de molts factors, però, especialment, de la confiança que siguin capaces de generar a la ciutadania Aquesta confiança es guanya amb bones pràctiques, a través de l’exercici de virtuts cíviques'.

La ciutadania està passant de la indignació a l’acció, vol estar millor informada i no tolera els privilegis injustificats o el malbaratament dels recursos públics. Hi ha molts exemples recents de situacions que estan protegides per la legalitat però que a qualsevol ciutadà li poden semblar un abús o que no són gens ètiques.
Els valors són horitzons de referència que, quan s’integren en la pròpia vida, susciten tota mena de transformacions (F. Torralba). Per posar-los en pràctica es necessita una bona dosi de coratge, és a dir, la consciència del que hi ha quelcom per què arriscar-se, per defensar la dignitat o la vida. Llavors, entren en acció les virtuts, que són les habilitats que les persones van adquirint amb esforç i hàbits de bona conducta i comportament que fan realitat els valors que han d’assolir la veritable ètica. Aquestes habilitats s’han de treballar amb una determinació que està lligada a la passió i el compromís mantinguts amb el temps; amb fortalesa, coratge i resiliència per afrontar les dificultats de la seva implementació, afegint també la generositat, la compassió, la bondat i l’empatia. Obrar el bé requereix un cert esforç, però quan s’adquireix l’hàbit es transforma en fortalesa emocional, en llibertat autèntica, conquerida mitjançant l’auto superació. És actuar amb dignitat com a forma de justícia, independència i humanitat per no caure en els abusos. Ajudar als altres és la millor forma d’aconseguir la pròpia felicitat.

Com diuen els experts en governança pública F. Longo i A. Albareda, 'Els valors públics s’han convertit recentment en objecte d’anàlisi i han motivat diverses iniciatives destinades a identificar-los i a enfortir-los, per tal de millorar el comportament ètic dels actors que operen a l’interior dels sistemes públics'. Tanmateix, parafrasejant a J. Gomà 'els representants i els servidors públics hem de tenir un deure moral especial amb la ciutadania que ens obliga a acreditar un nivell d’exemplaritat més alt que a la resta de ciutadans'. El servidor públic es deu a la seva comunitat, el seu sou es pagat per la societat i per tant té una responsabilitat i un compromís amb ella. El polític i el funcionari públic no s’han d’oblidar que estan per a servir a la comunitat i no per a servir-se d’ ella.

Però que són l’ètica i els valors públics? Segons M. Villoria, que va ser el coordinador de l’enquesta 2012 de la Generalitat sobre ètica i valors en el servei públic, 'són aquelles conductes que han de guiar als responsables polítics i treballadors públics en la seva tasca diària i que afecten al benestar d’altres persones i de la societat, és a dir, que les conseqüències i els resultats del  que fem o deixem de fer pot influir molt decisivament en la qualitat de vida de la ciutadania'. L’ètica de la funció pública és la ciència del bon comportament en el servei a la ciutadania. Segons l’OCDE, el compromís i el lideratge polític són imprescindibles per garantir l’ètica pública. Només els corruptes tenen por del control intern, la llibertat d’expressió, la transparència i els mecanismes de fiscalització dels seus actes.

Pel que fa a la meva visió de l’ètica i dels valors, aniria, a més a més de les recomanacions anteriors, lligat a treballar el caràcter virtuós, seguint els postulats de T. Lynch en Global Ethics an alternative approach. Es tractaria per tant d’establir hàbits que reforcin l’ètica mitjançant l’exemplaritat i el lideratge. Com ja havia dit, l’ètica és la ciència que estudia el bé i el mal per establir definicions i cercar camins que portin al bé. Les definicions serien els valors: equitat, justícia, integritat, honradesa, eficiència, lleialtat (que no significa submissió cega al polític de torn), legalitat, transparència, imparcialitat, especial dedicació al servei públic, etc,; d’altra banda, els camins serien les virtuts que en definitiva són els valors posats en pràctica.

L'Oficina Antifrau de Catalunya, que va ser creada fa pocs anys, ha rebut el reconeixement a la seva excel·lent feina pels més importants organismes anticorrupció de la UE, diu que l’enfortiment  de l’ètica, dels valors i de la integritat del sector públic contribueix a reduir de forma clau les possibilitats que l’administració pública resti contaminada per la corrupció. Cal, doncs, establir i reforçar una ètica administrativa que sigui capaç de donar resposta a les necessitats i voluntats socials abans exposades, perquè els valors d’eficàcia, economia, eficiència, objectivitat o neutralitat, no s’assoliran sense una fonamentació ètica profunda que els doni suport.

Com diuen F. Longo i A. Albareda en el seu últim llibre, Administració i valors,  la corrupció i les conductes no ètiques provoquen, una manca de confiança de la ciutadania, però també se’n deriven altres efectes perversos: el desànim i la frustració entre els funcionaris honestos i íntegres, unes administracions poc eficaces i eficients, el menyspreu vers principis fonamentals en l’administració pública com ara l’objectivitat i la legalitat,  la manca de transparència, etc., En el proper article us parlaré precisament de la transparència com a eina bàsica per garantir l’ètica, lluitar contra la corrupció i recuperar la confiança perduda pels ciutadans.

Miquel Pedrosa.