Camins escolars

Juan Francisco Caturla

Recentment s’ha posat en marxa el projecte 'Camins Escolars', impulsat per l'Ajuntament de Rubí per mediació del Consell dels Infants i dels Adolescents de Rubí (veure notícia). Com a pare amb nens que tenen l’edat per adherir-se a l’iniciativa, m’agradaria donar la meva opinió. Evidentment és una iniciativa molt ben intencionada i amb un objectiu molt correcte i enriquidor.

Avui en dia, un gran nombre de pares ens anem adonant que cada vegada la vida és mes complicada. Poc a poc hem anat dissenyant una forma de viure i de criar els infants que resulta bastant estressant per a molts pares, que ens sentim subjugats pels horaris, les jornades de treball, les activitats extraescolars, els deures que han de fer a casa, i un seguit d’activitats, teòricament enriquidores i a les quals hem pogut accedir gràcies a una certa bonança econòmica que ja no ho és tant. Volem esprémer el temps i donar totes les opcions als nostres fills perquè puguin tenir un nivell de formació superior al nostre, gairebé com si fossin robots que es poden programar. Es genera com una il·lusió de voler viure múltiples vides alhora, tenir un pla B o varis: tu pots ser arquitecte, o potser destacaràs al tennis, o potser seràs un crack com a ballarí o com a músic, etc...

Tot això ens fa viure molt ràpid per intentar encabir totes les nostres activitats diàries en això, un dia. De forma conscient o inconscient intentem reduir els temps morts, els temps d’espera entre activitats dirigides, els trajectes entre els diferents llocs, les estones en les que el cervell es posa en stand-by i mira al sostre. I, quina és la gran eina que ens permet anar mes ràpid, arribar més ràpid als llocs per reduir els temps in itínere? És clar que és el cotxe. Així estem una gran part dels pares de Rubí, i d’altres pobles, col·lapsant el centre de la ciutat amb els nostres cotxes, buscant aparcament com a bojos, i a vegades no sent suficientment respectuosos amb els vianants.

Per tant, he de donar les gràcies al projecte 'Camins Escolars', que és una iniciativa que té dins dels seus propòsits desfer una mica la troca de vehicles i conductors empipats al centre de Rubí. Per fi anem a fer les coses més senzilles!

Em poso mans a l’obra per aplicar la iniciativa. Les meves filles van al Col·legi Balmes i vivim a la part alta de Ca n'Oriol, gairebé tocant a Can Rosès. O sigui, que el que he de fer és baixar-les fins als punts de trobada del centre de la ciutat fent un recorregut més llarg en cotxe que el que habitualment faig per anar al cole i col·lapsant encara més el centre del poble. A més a més, resulta que una té l’edat per anar sola al cole però l’altra encara és massa petita, o sigui, que llavors he de deixar una al cole i l’altra al centre de la ciutat per que vagi sola caminant a l’escola. Tot plegat em trobo que l’iniciativa en lloc de relaxar-me, em complica la logística encara més.

Em paro a pensar i me n’adono que el nivell de complexitat de la societat actual és imparable. Fins i tot, quan volem recuperar la senzillesa d’abans, ho fem encara més complicat. No surt de forma natural, és com un teatre que preparem per fer veure que som senzills però amb una gran complexitat per sota. Quan jo era petit, no recordo que el meu pare em portés al cole en cotxe ni un sol dia... Simplement sortia de casa i anava a l’escola, no calia pensar, era natural. Se que ara això no pot ser, però no sé ben bé perquè hi ha una força amagada que ho complica tot, fins i tot la senzillesa.

Juan Francisco Caturla.