18-02-2014
 

El carrer més maltractat de Rubí

Ignasi Mir

Diguem-ho clar, els vianants de Rubí no gaudim dels carrers més agradables de la comarca. Per acabar-ho d'arreglar, tenim la mala sort de viure al costat d'un dels municipis més rics de Catalunya i, és clar, les comparacions són molt cruels. Però quin diríeu què és el carrer més maltractat de la ciutat? No vull dir el més conflictiu ni el més lleig. Vull dir el carrer que pitjor ha portat el pas dels anys, el carrer que quan ens toca passar-hi l'intentem evitar, el carrer on la convivència amb els vehicles és més difícil.

Quan ho discutim amb amics o veïns, tenim la tendència a pensar que és el nostre o el d'alguns dels nostres familiars. Tan subjectiu és? Intentem-ho racionalitzar. Hi ha quatre factors bàsics que hi poden influir: l'accessibilitat pel vianant, la velocitat del vehicles i la quantitat de vehicles que hi passen en comparació a la quantitat de vianants.

L'accessibilitat pels vianants depèn, bàsicament, de l'amplada dels carrers. Aquí trobem dos grans grups, els carrers amb amplada superior als 7 metres i els que tenen una amplada inferior. La principal diferència és que en aquests últims, si es volen garantir els 90 cm de pas pels vianants contemplats per la normatives d'accessibilitat, l'amplada no és suficient per tenir-hi aparcament en superfície. La majoria de carrers de Rubí corresponen al primer grup però, en canvi, els carrers de la Plana del Castell i del Centre, amb l'excepció del carrer Major o Fondo, i Maximí Fornés/Pau Clarís, tots corresponen al segon grup. Paradoxalment, molts d'ells mantenen l'aparcament o, encara que no el mantinguin, les seves voreres no compleixen aquests 90 cm.

Respecte al número de vehicles els podem dividir en tres grans grups: els vials amb molt trànsit (més de 5.000 vehicles /dia), trànsit alt (entre 1.000 i 5.000 vehicles/dia) i els de trànsit baix.  En canvi, la velocitat dels vehicles depèn de factors més físics com ara la longitud de carrer sense cruïlles o l'existència de senyalització o elements dissuasius a la calçada.

A partir d'aquests factors, podem concretar més? Personalment, descartaria els vials principals de la ciutat (carrer Maximí Fornés, carretera de Terrassa, avinguda de l' Estatut o carrer Edison), perquè el problema recau més amb el número de vehicles que hi passen que no pas amb les seves característiques físiques i on la solució ha de venir precedida d'un canvi important en la mobilitat de la ciutat. També descartaria els carrers dels ponts (sant Joan i Cadmo) per raons semblants.

La resposta, doncs, hauria d'estar dins del grup de carrers amb trànsit alt i amplades menors al 7 metres. Es tracta dels carrers Espoz i Mina, Cervantes, Llobateras, Montserrat, Nou, Magallanes, Terrassa, Sant Gaietà i Virgili. A Cervantes, Espoz i Mina i Llobateras fa temps que es van ampliar les voreres correctament. Magallanes i Virgili, en canvi, mantenen els aparcaments de vehicles i les voreres no són ni molt menys accessibles. El carrer Virgili és un cas especialment curiós, ja que va  patir un augment desproporcionat de pas de vehicles arran de la vianització del carrer major i no s'ha fet res per canviar-ho. També el carrer Terrassa podria ser un bon candidat perquè hi ha un tram amb voreres insuficients i on alguns cotxes provinents de la l'Escardívol entren massa ràpid.
El meu candidat, però, és el carrer Sant Gaietà. Ho té tot: molt trànsit, carrer estret i amb vehicles circulant a una velocitat superior als 50 km/h, quan clarament la velocitat hauria d'estar limitada als 30km/h (les anomenades zones 30 per a carrers).  Fa uns anys, amb bon criteri, es va eliminar l'aparcament i es va ampliar una de les voreres, però al no tocar l'altra, l'espai pels vehicles ha quedat totalment excessiu. Aquesta amplada i el fet de què es tracti d'un carrer molt llarg i sense cruïlles ha portat a velocitats totalment fora de lloc.

Els veïns són plenament conscients del problema i per això han recollit més de 60 signatures que van fer arribar  a l'Ajuntament fa mesos. Malgrat que l'Ajuntament es va limitar a donar una resposta de cortesia sense cap concreció (tipus Rajoy), estic segur que també n'és conscient del conflicte però no posa fil a l'agulla degut a l'estratègia econòmica dels últims anys de reduir les inversions a la mínima expressió. No comparteixo gens aquesta política. A banda de col·laborar amb l'atur del sector de la construcció (es tracta d'una retallada social més), eliminar les inversions es basa en el criteri que aquestes no són prioritàries, independentment de l'objectiu de la inversió. No dubto que hi hagi inversions més que posposables, però segur que hi ha varies despeses que l'ajuntament podria eliminar o suspendre abans de, per exemple, deixar el carrer Sant Gaietà tal com està ara. No deixar a mitges l'adequació de carrers com aquest permetria eliminar un punt de risc d'accidentalitat i garantir l'accessibilitat de molts veïns i, per tant, hauria de formar part de les polítiques socials i de seguretat de qualsevol municipi.

Ignasi Mir, enginyer de Camins.

 
26 comentaris
 

Comentaris

12-03-2014
22:24
 
Misae

Gràcies Ignasi per el teu article!. Ara que és l’època d’escollir escoles, podríem creure “que a les escoles del centre els infants podrien arribar-hi caminant”, però no és així, els camins escolars comencen per poder accedir a l’escola d’un manera segura i digna. Ara mateix els carrers del centre no ho permeten, un exemple és el perill que corres al C/.St Gaietà, un carrer de baixada dels alumnes de l’IES la Serreta i del CEIP Pau Casals. Un altre exemple és el C./ General Castanyos, el tram que desemboca al C/.Aribau fins a la Biblioteca. Aquest tram resumeix molt bé el que han de decidir els nostres polítics, o cotxes, o vianants, tal com és la nostra ciutat, els dos a la vegada no pot ser.

 
26-02-2014
14:14
 
Ignasi Mir

Crec que la resposta que dóna l'Albert és perfecte. De totes maneres, crec que no ens hem de comparar massa amb Sant Cugat. De Sant Cugat només n'hi ha un. Ens hem de comparar amb Cerdanyola o Molins de Rei o Sant Feliu de llobregat o Mollet. Crec que igualment sortim perdent. Urbanísticament parlant, és veritat que la manca d'un POUM i de PMU no ha ajudat. Políticament, crec que no hem tingut massa sort. El PSC (el partit destinat a manar) mai ha sigut un partit massa cohesionat i a els últims anys d'IC no van ser gaire fructuosos. Això ha provocat que la capacitat dels regidors de govern ha estat durant èpoques llargues molt per sota del què hagués sigut ideal. Potser el futur serà millor.

 
26-02-2014
09:55
 
Albert

De ben segur Mercè que no només la manca de POUM ha provocat que la ciutat estigui com està, hi ha molts altres factors. El creixement desmesurat de la ciutat abans i després de la riuada del 62 es va fer seguint criteris de l'época: sense tenir en compte la necessitat d'equipaments, facilitant la vida al vehicle privat... Potser l'absència d'un model clar de ciutat per part dels diferents equips de govern, l'especulació immobiliària, treballar a curt termini... han fet la resta. El que crec que està clar és que la manca d'un POUM, PMU, Pla d'Equipaments, Pla de Vivenda, etc. no ha facilitat poder corregir algunes situacions relacionades amb l'estat de la ciutat

 
24-02-2014
19:57
 
Mercè

Albert, apuntes a temes que sens dubte expliquen molt del què ens trobem ara, però vols dir que la divergència entre els dos pobles no va començar abans del pla fossilitzat dels anys 80? Ho pregunto des de la meva ignorància.
Sigui com sigui, sembla clar que la situació actual és resultat d'objectius, visions i apostes ben diferents. Els resultats estan a la vista i la distància ja sembla insalvable. Quina llàstima!

 
24-02-2014
13:53
 
Montse

Jo crec que aquest poble ja no té per on agafar-lo, i no es precisament per que el impostos siguin mes baixos mes aviat el contrari

 
24-02-2014
11:57
 
Albert

Motius? St. Cugat s'ha dotat unes eines de planificació urbanística (Rubí encara te una pla de principis dels 80's per la qual cosa no ha pogut donar resposta a les noves necessitats que tenen els veïns, el POUM actual va ser rebutjat fa 3 anys per la Generalitat i encara no se'n sap res degut al mutisme municipal), ha volgut atraure un perfil de resident molt concret amb elevats ingressos i nivell formatiu, ha promogut la instal·lació d'empreses i equipaments d'alt valor afegit (HP, Banc Sabadell, CAR...) , forma part de l'AMB i te suport en aspectes com la gestió de residus, el transport o l'espai de Collserola. Disposa de diverses parades de FGC que et situen a BCN en 20' amb freq. de 3' en hora punta.

 
24-02-2014
11:49
 
Albert

Mercè, els meus sogres fa més de 40 anys que viuen a St. Cugat i em comenten que abans venien a comprar al Mercat cada setmana, els regals de reis els compraven a la ciutat... Ara és el revès, tendim a anar a St. Cugat a fer diverses gestions que no es poden fer a Rubí: cinema, sopar, compres, fins i tot passejar o anar a parcs infantils...

 
22-02-2014
08:56
 
Mercè -sobre les comparacions

El què dius al principi sobre les odioses comparacions amb Sant Cugat em fa pensar en quelcom que em pregunto sovint: suposo que no fa tants anys Sant Cugat i Rubí no serien gaire diferents. Quan i, sobre tot, per què, han acabat sent-ho, i molt? Hi havia quelcom de partida que condicionés els resultats que veiem ara... la Ciutat dels Arbres i la Ciutat per on Anar a Peu és Esport d'Aventura?
Potser en podries parlar algun dia?

 
22-02-2014
08:47
 
Mercè

Gràcies per un altre article ple d’arguments documentats i sentit comú.
Sobre Sant Gaietà: d’acord en què “ho té tot”, encara que la competència és dura, a Rubí. Em sorprén que diguis que fa uns anys es va ampliar una de les voreres. Quan? El cas és que vaig gaudir de les obres del gloriós Plan E, què a Sant Gaietà van implicar de maig a octubre (!) sorolls, brutícia i MOLTES molèsties per rebentar i renovar voreres entre Rafael de Casanova i el carrer Nou. Al final, l’únic canvi significatiu va ser el del dibuixet de les rajoles... si va haver-hi alguna modificació en l’amplada de les voreres, jo no la vaig apreciar. Encara em pregunto el per què de tot plegat.

 
21-02-2014
10:07
 
IGnasi Mir (II)

Sobre el tema de l’aparcament és un tema complicat i, fins i tot, ideològic. No comparteixo que eliminar places 500 places gratuïtes esperant que la gent llogui o compri una plaça sigui una obvietat. Crec que cal analitzar-ho més a fons. És veritat, però, que alliberes molt espai públic.
Pastoret, tots aquests carrers que dius estan malament, però en bona part d’ells l’accessibilitat està garantida i el mal estat respon més a criteris estètics o de manteniment. Els problemes d’accessibilitat crec que estan molt concentrats al Centre.

 
 
Afegir comentari
  • Nom
     
  • E-mail
     
  • Comentari
     
  •  
  •  
 

Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.

Rubitv.cat no es fa responsable de l’opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.

Llegir avís legal

 

Notícies Relacionades

Societat

06-12-2018

 

Rubí ja compta amb un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, elaborat per la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha realitzat el Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) de Ru(…)

Opinió

27-09-2018

 

Com el Vallès no hi ha res?

Aquests dies, coincidint amb la setmana de la mobilitat sostenible, la Diputació de Barc(…)

Societat

24-09-2018

 

16 vehicles elèctrics viatgen de Rubí a Mataró en el marc del Ral·li d'Eficiència Energètica

El segon Ral·li d'Eficiència Energètica s'ha celebrat a Rubí en el marc de la Setmana (…)

Opinió

21-09-2018

 

Per què és important celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible?

En matèria de salut i benestar, sovint les reivindicacions de la ciutadania van molt més(…)
 
 

Subscriu-te al nostre butlletí

  • e-mail
 
 
Bars i Restaurants
Taxis i telèfons d'interès
Rep les notícies de Rubitv.cat per WhatsApp!