
Traieu els rosaris dels nostres ovaris
Marta Ribas
Amb la llei encara vigent sobre l'avortament, el que tenim és que les dones, TOTES, tenen dret a decidir si volen tirar endavant un embaràs o no, durant les 14 primeres setmanes de gestació d'aquell embaràs. Per tant, si una dona té un embaràs no desitjat, o li detecten una malformació greu al fetus, però creu que l'avortament és immoral, no avortarà. I la llei actual li permet. Però si la dona no pensa així i vol avortar, la llei també li permet. I li garanteix condicions correctes per a poder avortar (dins el sistema de la sanitat pública).
En canvi, amb la reforma que ha aprovat el govern del Partit Popular, la dona que no vol avortar, segueix emparada per la llei, l'altra no. S'imposa, per tant, la moral catòlica que dicta la conferència episcopal, moral que és de l'àmbit particular, per damunt de la resta d'ètiques o morals de la nostra societat. S'elimina la capacitat d'elegir lliurement per part de cada ciutadana, en una situació difícil i delicada com aquesta, i d'aplicar cadascú la seva ètica respecte les decisions de la seva pròpia vida.
Quin serà l'efecte? Doncs les conseqüències directes concretes d'aquest canvi de llei no seran que hi hagi menys avortaments. Mai ha estat així (ni a Espanya amb lleis anteriors ni a altres països del món). L'efecte serà que les dones que vulguin avortar hauran de tornar a fer-ho amb inseguretat i amb desigualtat: les que tinguin diners podran pagar-se el viatge a Portugal, França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia o més lluny, i avortar allà en condicions. Les que no tinguin diners, ho faran aquí, però en la clandestinitat i jugant-s'hi la salut.
I per als metges, també inseguretat: tant per als qui hagin de fer informes sobre si l'embaràs afecta o no la salut de la dona (perquè dóna a múltiples interpretacions) com per als qui vulguin continuar practicant avortaments i s'arrisquin a patir conseqüències penals.
Per tant, més enllà de la moral de cadascú, la nova llei Gallardón sobre l'avortament és una mala llei, ja que no respon al què hauria de fer la legislació en un tema tan delicat com aquest, on hi ha interessos morals contraposats: permetre que cadascú pugui decidir segons els seus propis valors.
És una llei que, com diu el títol provocatiu que he volgut posar a aquest article, imposa els rosaris sobre els nostres ovaris. Ens tracta a les dones com a éssers morals inferiors als quals cal imposar la rectitud de decisions que prenen altres sobre les nostres pròpies vides.
Amb aquesta mateixa lògica, d'aquí a quatre dies se'ns prohibirà vestir pantalons curts, o parlar en públic si no és amb permís del marit.
Marta Ribas, cocoordinadora d'ICV Rubí i diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.
Comentaris

El pastoret de la Segarra
Rima consonant, si més no.

giulia
Hi ha molts metodes per a no quedar-se embarassada. Qui avui en dia es queda per tenir morro i ser una irresponsable es problema seu. No crec que hagi de sortir de la butxaca de tots els ciutadans que moltes dones siguin unes penques i no utilitzin metodes anticonceptius.
I aqui no veig cap rosari enlloc.
Aixo si, segueixo estant a favor de l'abortament, pero per a les persones responsables.

uirl
estic d'acord amb el que dius, pero perque no et queixes del masclisme dels magrebins a Catalunya o les dones no podem vestir sexis, amb vel, no poden pendre decisions i estan subjectes al marit?

dolors
Si senyora, amb 2 ovaris!!! Nosaltres parim, nosaltres decidim!