Alguna idea més per al nou Celler?

Dani Pernas

Recordo, quan era petit, potser no massa, però tampoc no massa gran... Diguem que estava en el punt just per tenir consciència del que feia i perquè, però que al mateix temps... Les imatges són borroses i distorsionades, malgrat algunes perduren en el temps i tot i el pas de la vida i els anys, romanen intocables en la memòria.

Avui us vull parlar d'història, no de la història general, on sortosament hi ha l'Eduard Puigventós, que ho fa infinitament millor que jo amb uns articles deliciosos per la gent que, malgrat no som historiadors, tenim sensibilitat i inquietuds històriques malgrat ser historiadors frustrats. Bé, la història de la que us vull parlar és una història personal, d'aquelles vivències que guardes a la memòria dels temps on la innocència et fa viure feliç. Sí, una època feliç es podria dir.

Com us deia, recordo que quan era petit hi havien unes vinyes on ara hi ha l'escola Rivo Rubeo, segons em diuen els meus pares, ja que jo, seria incapaç d'ubicar-les exactament (quan era petit em semblaven molt lluny!). Bé, aquelles vinyes eren propietat d'uns parents nostres. Segurament els més antics i no tan antics, recordareu Cal Manció, una botiga de queviures i carnisseria, propietat de la Montse Torrell i el Joan Barberà, per a mi el Joan i la Montse de Cal Manció, situada on ara hi ha el Llera, a la cantonada de l’avinguda de Barcelona amb el carrer Llobateras. A la Montse i el Joan, els ajudaven les seves dues filles, la Montse i la Carme. Jo hi havia passat moltes hores allà a la rera-botiga. M'agradava veure com el Joan treballava a l'obrador i poder jugar amb la Boira, la gossa que tenien.

Com us deia, tenien unes vinyes, on un cop l'any, amb els pares i molta d'altra gent amiga de Cal Manció, hi anàvem a fer la verema. Era un dia per gaudir, potser no tant per veremar, sinó per tot el que portava associat. Em banyava a una bassa que hi havia a la vinya i el moment més especial era l'esmorzar de forquilla i ganivet amb les delicioses botifarres de Cal Manció! Després, amb el Seat 1500 i un carro a voltes o una furgoneta o camioneta en altres ocasions, anàvem a la tarda-vespre al Celler Cooperatiu a abocar el raïm que s'havia recollit a la tolva per fer vi. Per mi, aquell, era un moment màgic, amb la meva curta edat, m'agradava veure com el raïm que havíem collit durant el dia es fonía dins aquella bassa sense ser conscient del procés posterior per elaborar el vi.

Aquest cap de setmana passat, en el marc de la inauguració del nou Celler (veure notícia), he reviscut velles emocions que romanien amagades a algun racó del meu cervell, o potser del cor. Només arribar al Celler, vaig preguntar si havien mantingut aquella tolva, i al dir-me que si, va ser com un rencontre amb una part feliç del passat, com retrobar a un vell conegut que fa potser 30 anys que no veus i que no has oblidat mai, recordar aquell moment màgic de la infantesa...

Enguany a Rubí estem d'enhorabona, després de molts anys, massa, a causa de diferents contratemps sorgits durant el procés, hem recuperat un equipament històric, i que, de ben segur, per a molts rubinencs té un significat de nostàlgia. I de memòria històrica col·lectiva, a banda dels que hi van treballar, on tenen dos motius que coincideixen en un mateix esdevenint. És un tema de pell, de sentiments profunds...

Segons la meva opinió, el nou Celler ha quedat molt bé, molt ben rehabilitat, i Rubí ha guanyat un equipament històric que al mateix temps té capacitat per esdevenir un equipament multiactivitat, polifacètic, i del que se'n pot fer un ús transversal. Ara cal farcir-lo d'activitats. La pregunta és, quines?

Mireu, jo tinc moltes respostes, i us les anomenaré. Abans, però, vull felicitar la regidoria d'Identitat, encapçalada per Martí Pujol, per la gran idea d'organitzar un fantàstic tast de vins al mateix temps de fira, amb els millors vins de Catalunya i delicioses tapes del Mercat, tot plegat, suposant un gran èxit.

Encapçalant la llista de propostes hi poso en un lloc destacat, preferent, i quasi d'obligatori compliment, repetir de forma anual la fira dels millors vins de Catalunya. En el marc incomparable del Celler, sens dubte, hem de potenciar un dia o un cap de setmana de festa al voltant del vi i el celler.

Una altra proposta, veient la sala on hi ha les tines, tan gran i àmplia, hi proposaria de fer el ball de Sant Antoni, ja que al Casino no es pot fer, seria un marc incomparable per fer-ho.

I us enumero d'altres propostes: Concerts, exposicions a la part inferior, casaments, càterings, teatre, espectacles, activitats de Festa Major... I, a vosaltres, se us acudeix alguna idea més?

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.