
Drets i decisions
Annia Garcia
Des del principi dels esdeveniments que ens han de portar -teòricament- a exercir el dret a decidir sobre el futur de Catalunya, ho sabia. Sabia que seria molt difícil explicar el posicionament d'Iniciativa per Catalunya en aquesta qüestió. Perquè és política, però també és emoció; perquè és identitat.
A mi em resulta senzill entendre que ICV defensa, aquí i sempre, el dret a decidir. Volem que el poble de Catalunya decideixi sobre el seu futur, creiem que tenim la legitimitat i que el deure de l'estat espanyol és defensar aquest dret -per cert, reconegut internacionalment, més que pesi als centralistes amics de l'immobilisme. Fins i tot em sembla estrany haver de dir-ho: és un dret i punt, i els estats estan per defensar drets.
Entenc que en un debat que s'enceta per la voluntat de generar un canvi, les posicions diferents al sí i el no són complicades. Fins i tot a ICV hi ha gent que creu que a aquestes alçades del debat ja ens hauríem d'haver 'decidit'. Però també aquí comparteixo l'anàlisi que Iniciativa fa: les relacions Catalunya/Espanya han de canviar, la nostra idea de Catalunya no és aquesta Catalunya. Però no tenim cap certesa que un estat independent sigui la solució a totes les problemàtiques; perquè estem convençudes que Espanya no és la font de totes les coses que van malament -tot i que d'algunes sí.
I més enllà, pensem que no som els partits polítics els qui tenim l'exclusiva de dissenyar o decidir com ha de ser Catalunya. Tenim el mandat, més aviat, d'executar allò que la ciutadania ens demandi. Tant si és 'sí' com si és 'no', com si és 'depèn de com'. I per això el primer pas és fer la pregunta adequada.
Tot plegat ho explico perquè he estat jo qui, aquest matí, m'he trobat l'apel·latiu 'espanyols' pintat a la persiana del local d'ICV Rubí, amb una estelada al costat. I recullo la reflexió d'un company de formació: per nosaltres aquest mot no és cap insult, a Iniciativa hi som els catalans i els espanyols -barrejats, múltiples i heterogenis-. Entenem com una riquesa la diversitat que defineix la societat catalana i la capacitat de sentir-nos iguals als companys i companyes d'altres llocs i països, al marge de les fronteres. El que nosaltres defensem són els drets de les persones i els pobles, i així ho farem també amb els drets dels catalans i catalanes.
Annia Garcia, responsable d’Organització d’ICV Rubí
Comentaris

marta ribas
Jordi, mira hemeroteques. I si vols, revisa tots els programes del PSUC i d'ICV des del principi de la democràcia. El dret a l'autodeterminació ha estat SEMPRE part del nostre ADN polític. De Catalunya i de tots els pobles.

jordi
per l'Annia i sobretot pel Francesc..entenc perfectament el significat de l'article, peró també veig perfectament la foto que hi adjunteu. Posar sobre la taula la complexitat del debat implica que les opinions puguin ser també complexes,per tant, obertes a debat i matitzades.No crec que siguin "primaries i cutres" ni cap "bestiesa".Aquest "dret a decidir" es fruit de molts anys de treball i esforç de partits, associacions i gent anònima quan altres es dedicaven a mirar cap a un altre cantó, o simplement deien que no tocava. No recordo a ICV o al PSC , fins i tot governant, lluitar o reivindicar aquest dret a decidir (als cutres i primaris si).heu reivindicat el dret a l'autodeterminació de mig món...menys el de catalunya.Ara sí.

Annia
Jordi, la idea de l'article és posar sobre la taula la complexitat del debat. Jo no crec que Catalunya es pugui construir sobre un sí o un no i prou.

René Descartes
A mi em sembla un molt bon article. No sols per l' explicació clara i entenedora de la posició d' Iniciativa, que també, sinó per la pedagogia que fa d’ això que ara s comença a anomenar tercera via, i que no es mes que un respecte escrupolós del Dret a Decidir i la possibilitat de cercar solucions als problemes sense caure en la simplificació de que tots els mals son culpa d’Espanya. Un cop exercit aquest Dret, tots haurem de respectar el resultat, i posar-nos les piles per que –sigui el model d’ estat que sigui el que surti de la voluntat popular- resulti un model solidari, que recuperi les conquestes socials perdudes aquets últims anys, republicà i democràticament avançat.

Francesc
jordi, ja han decidit, s'han posat a favor del dret a decidir. En què més hauríen de "mullar-se"? Quina bestiesa pensar que un partit polític hagi de decantarse pel sí o el no a la independència, quan la realitat es que si t'ho planteges es gairebé una temeritat decantar tot un programa polític per una postura o per l'altre. L'independentisme es un ideal com un altre, però això que feu de dividir el món entre independentistes i no independentistes es molt primari i cutre.

jordi
encara que sembli mentida, en aquest tema cada dia us asembleu més a Unió......voleu quedar bé amb tothom....fins el dia que us tingueu que decidir, i llavors ho fareu a cavall guanyador..com sempre.
fluixets,molt fluixets.

Quid
Annia, el teu article es molt asenyat, no ho son tant les forces que empenyen el independentisme.