L’exemple de Flix i abocadors de proximitat

Mireia Gascon

En els últims dos anys he hagut d’anar al poble de Flix (Ribera d’Ebre) per qüestions de feina. Com bé sabreu, Flix ha estat lluitant fins fa poc per evitar el tancament total de la fàbrica que l’empresa ERCROS té en aquesta localitat, activa des del 1899, i on hi treballa una important part de la població (300 famílies de 4000 habitants en depenen). El tancament immediat d’aquesta fàbrica hagués comportat un desastre econòmic per a la zona, ja que també hagués afectat a altres comerços i negocis que viuen indirectament de l’activitat de la fàbrica. Deixant de banda altres qüestions al voltant de l’activitat d’ERCROS a Flix, que ja és prou polèmica, avui voldria destacar la unitat de tot el poble per evitar aquest tancament. Tot i que abans de la meva última visita a Flix durant el mes de juny finalment els Flixancos havien evitat el tancament total de la fàbrica, encara vaig poder veure per tot el poble cartells reivindicatius de 'FLIX EN LLUITA'. Cada botiga, cada restaurant, l’Ajuntament, cada edifici, et feia recordar que el poble estava unit i que no pensava cedir davant les amenaces d’una multinacional. En tot aquesta moguda hi va tenir un paper especial l’Ajuntament, i en concret el seu Alcalde, en Marc Mur, a qui vaig tenir el plaer de conèixer. Advocat de professió, i que sap el què es fa, és d’admirar com aquest Alcalde sempre ha estat al costat dels treballadors i ha mogut cel i terra per tal que la problemàtica arribés més enllà de les Terres de l’Ebre. Per exemple, va fer vàries entrevistes, algunes d’elles en televisions i ràdios importants, va acompanyar les 1.000 persones de Flix, incloent treballadors afectats, a Barcelona per protestar davant la seu que ERCROS té a la Diagonal, i fins i tot va liderar una vaga de fam juntament amb altres membres de l’Ajuntament.

Fa uns dies, al Parlament, PP i CiU van votar en contra de suspendre el Pla Especial de Can Carreras i Can Balasc, que té l’objectiu de continuar l’activitat al primer abocador i començar-ne un de nou a Can Balasc. Tot i que això ha estat un cop dur, sobretot per aquelles persones que porten temps reclamant justícia i treballant per evitar tenir més abocadors a Rubí, encara tenim eines per continuar lluitant, tal i com demostra l’exemple de Flix. Seria molt significatiu si l’Ajuntament de Rubí, en concret els seus representants i en especial la seva Alcaldessa Carme García, donés suport incondicional a la Plataforma Rubí Sense Abocadors i liderés una campanya potent per evitar que Rubí tingui més abocadors i aconseguir que els forats que han deixat les extractives es restaurin amb terra i runa, tal i com estava establert inicialment, i no amb residus incontrolats com ha passat fins ara a Can Carreras. I això passa per fer difusió de tots els actes que la Plataforma fa, donar suport econòmic per imprimir fulletons o cartells i repartir-los entre la ciutadania per informar-la i animar a que participi de les manifestacions o altres activitats, anar a on sigui a explicar la problemàtica i reclamar un altre model de gestió de residus (per no dir que no tenim alternatives), etc. El que cal tenir present és que, tot i que el moviment ciutadà pot fer força feina i soroll, el suport institucional ajuda i molt. Viurem després de l’estiu una revolució a la nostra ciutat?

Finalment, i seguint amb el tema abocadors, no puc evitar comentar les declaracions de la senyora Mònica Querol (PP) quan parla d’abocadors de proximitat com a solució a la problemàtica que afecta Rubí. Actualment el concepte 'proximitat' es fa servir com a un valor afegit als productes que se'ns volen vendre perquè, comprant-los, donem suport al comerç local, reduïm emissions de contaminants perquè el trajecte del transport entre productor i consumidor és més curt, mengem productes més frescos i podem saber amb més facilitat com ha estat elaborat el producte en qüestió. Tot i que en el seu moment la banca ja va desvirtuar el concepte encunyant la idea de “banca de proximitat”, la senyora Querol s’ha cobert de glòria i diria que ha superat el rècord Guiness en 'desvirtuament' de conceptes. És surrealista i una presa de pèl que ens vulgui vendre la moto amb la última cosa que els ciutadans de Rubí volen: la proximitat a un abocador! Amb l’experiència de Can Carreras, l’abocador de Can Balasc serà un abocador de proximitat a les olors, a contaminants que poden afectar la salut, a una degradació de l’entorn, i a camions de grans dimensions passant per davant de les cases dels veïns. Això s’allunya, i de bon tros, d’un valor afegit per als ciutadans i ciutadanes de Rubí.

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental i vinculada al moviment associatiu de Rubí.