La merda se'ns menja

Ramon Muntan

El passat dia 10 de Juliol, la Comissió de Territori i Sostenibilitat del parlament de Catalunya, va rebutjar amb els vots en contra de Convergència i Unió i Partit Popular la proposta de resolució presentada per ERC, ICV-EUiA i PSC que demanava la suspensió del Pla Especial de Can Carreras i Can Balasch per raons mediambientals, socials i sanitàries. Aquest és sintèticament el resum de l'últim capítol d’un serial que s’inicia a l'any 1994 quan l’empresa Arrins SL demana la primera llicència a l'Ajuntament per instal·lar un abocador a Can Balasch, i que es culmina amb la Sentència del TSJC de Gener del 2012 en la que dona la raó a l’empresa.

La veritat és que la situació legal de l'Ajuntament, i per tant de la ciutat, en el litigi (o litigis) que manté amb l’ empresa Arrins SL és molt complicada, per no dir que insostenible, a la vista dels resultats de les accions judicials empreses per evitar o apaivagar els efectes de l’ instal·lació d'un nou abocador a la ciutat, que s’ afegeixi al ja existent de Can Carreras. El sorprenent és que després d'aprovar-se una moció a l'Ajuntament amb els vots favorables de tots els partits de la ciutat (inclosos els de CiU) menys el PP, i tenint l’oportunitat d’aturar el PEU al Parlament fins que es resolguin totes les al·legacions presentades per associacions de veïns, plataformes, el mateix Ajuntament i ciutadans en general, els diputats de CiU acabin fent el contrari que els regidors del seu partit i permetin que es mantingui l’ activitat a Can Carreras (amb greus irregularitats) ,i tirant endavant la posada en marxa de Can Balasch en contra de la voluntat de tota una ciutat.

I aquí podríem contrastar aquesta manca de respecte envers la voluntat dels ciutadans, amb la crida reiterada que fa la coalició nacionalista perquè es reconegui el Dret a Decidir en relació al model territorial, amb el qual jo hi estic d'acord si molt m'apuren (i si no m'apuren tant també). Dret a Decidir per escollir si volem ser independents, però no per decidir si volem viure en un entorn net i saludable o envoltats de merda, que seria la paraula exacta per definir els materials, inerts o no, que l'empresa diposita al nostre territori. Com, i de passada, dir que tampoc tenim reconegut el Dret a decidir sobre quin model de sanitat hem de gaudir, l'educació que volem per als nostres fils i filles, o si les persones han de tenir  dret a menjar tres cops al dia, per posar uns exemples que pugui entendre tothom.

Estem així, instal·lats en una ciutat encerclada per la merda, que fa una pudor terrible -només cal donar una volta per les urbanitzacions que envolten can Carreras-. Fetidesa que tothom olora menys els regidors i regidores de CiU i del PP (i mira que alguns hi viuen a prop). Puc entendre que un partit com el Partit Popular, instal·lat a sobre d’un femer de proporcions apocalíptiques com són els casos Bárcenas i la trama Gürtel, no se n'acabi d'adonar de la pudor que provoquen els abocadors de Rubí, i que la barreja de flaires acabi per emmascarar i diluir la terrible pestilència de Can Carreras. I també puc ser comprensiu amb la insensibilitat olfactiva de la senyora Climent envers la porqueria que ens envolta, donada la quantitat de fosses sèptiques que existeixen també a Can Convergent i que afecten el país en general i també a casos mes concrets de l'àmbit local (sempre presumptament, és clar).

Però tot això no els hauria d'inhabilitar per adonar-se'n de les molèsties i greus riscos que produeixen a la ciutat els nostres abocadors, i seria molt recomanable que fessin un saludable exercici de mediació amb els seus companys del Parlament i del Govern perquè acceptessin el Dret a Decidir dels ciutadans de Rubí; ciutadans que creiem que la ciutat ja ha fet prou contribució territorial i mediambiental a la gestió de Residus de Catalunya i que pensem no hem d’acceptar cap abocador més a la ciutat. Des de Rubí -i sempre seguint les indicacions del nostre estimat Govern- també reclamem el Dret a Decidir; Dret a Decidir que volem viure en una ciutat neta, sense males olors , sense perills ambientals i sanitaris, evitant que, tal com diu la cançó dels Amics de les Arts, la merda se'ns mengi.

Ramon Muntan Cos, Secretari de Política Municipal del PSC de Rubí.