El dret a decidir, qüestió de futur de Catalunya

ICV

L'Estatut de 1979 va significar la recuperació política i ciutadana d'una normalitat democràtica que ens havia estat arrabassada per la dictadura franquista. Ens va donar un marc democràtic que va permetre el desenvolupament social i polític de Catalunya com a país, i dels catalans i catalanes, fins que tots plegats vam veure que havia arribat el moment d'anar més enllà en les relacions amb la resta de l'Estat Espanyol i, amb tots els problemes i incomprensions, el 2006 vam aprovar en referèndum un nou Estatut que ens donava més quotes d'autogovern. Cal recordar que el PP, i també l'aleshores Defensor del Pueblo Sr. Mújica (històric dirigent socialista) van presentar recurs d'inconstitucionalitat en contra de l'Estatut que, després d'haver estat escapçat en la negociació amb el govern central i el Congrés de Diputats, havíem aprovat la ciutadania de Catalunya.

La sentència de Tribunal Constitucional va significar un cop baix i molt dur per a les aspiracions nacionals de Catalunya. El poble català va sortir al carrer, el juliol de 2010 en una manifestació multitudinària i després en l'11 de setembre de 2012, Diada Nacional de Catalunya, en una altra manifestació que va significar un abans i un després en la política nacional catalana i també en l'espanyola.

El govern de la Generalitat en mans de CiU, la dreta nacionalista, va intentar instrumentalitzar de forma partidista el malestar existent a Catalunya, convocant unes eleccions oportunistes per capitalitzar la manifestació de l'Onze de setembre i així evitar el debat sobre les polítiques econòmiques antisocials. El resultat de la voluntat del poble de Catalunya va donar com a resultat una majoria que ja no reclama un nou Estatut, sinó l'exercici del dret a l'autodeterminació per poder decidir si Catalunya vol esdevenir un nou Estat d'Europa.

D'una manera molt resumida, serien els antecedents de l'actual situació política nacional. Situació que es veu agreujada per la profunda crisi econòmica que fa perillar el feble estat del benestar que havíem construït entre tots els catalans i catalanes. I amb la sensació de que no podrem avançar amb el nivell de corrupció política i també econòmica, que cada dia ens trobem.

El Parlament ha aprovat dues resolucions, el setembre de 2012 i el gener de 2013, que marquen el camí cap a una consulta o un referèndum a celebrar durant la legislatura que va començar amb les últimes eleccions al Parlament al novembre passat. Ara toca exercir el dret inalienable, imprescriptible i irrenunciable a l'autodeterminació i definir com hem d'exercir aquest dret.

Quan una part substancial de la població d'un territori qüestiona el marc institucional existent i manifesta la seva aspiració a la sobirania, en lògica democràtica cal establir els mecanismes legals per conèixer la voluntat de les ciutadanes i els ciutadans d'aquell territori. Per a ICV, l'exercici del dret a decidir s'ha de basar en la voluntat de negociació, fent servir els mecanismes legals existents o acordant-ne la reforma, si es considera necessari; en el respecte per la pluralitat d'opcions existent en la societat catalana; en el rebuig a qualsevol intent d'enfrontar-la per sentiments identitaris; en la construcció d'una majoria política i social favorable a l'exercici del dret a decidir, i en el compromís polític d'acatar-ne els resultats i impulsar les negociacions necessàries per concretar la voluntat de la ciutadania. En síntesi, es tracta d'aconseguir la màxima legitimitat democràtica, política i jurídica possible enfront d'aquells qui neguen tota possibilitat d'exercir aquest dret.

Però al costat de la reivindicació nacional hi és la necessitat que això no ens faci oblidar que per part de la dreta catalana i espanyola, s'està fent un atac com mai s'havia vist en contra de les polítiques socials en benefici de la ciutadania, en especial de la que pitjor ho està passant en aquest moment. L'atur, les retallades en ensenyament,  en sanitat, en serveis socials...  poden provocar que una bona part de la nostra societat doni l'esquena i senti que el debat nacional no l'afecta i que no es resoldran els seus problemes de cada dia: com arribar a final de mes, no perdre casa seva, l'ensenyament públic i de qualitat dels seus fills i filles, un sistema sanitari públic que garanteixi l'assistència sanitària per a tothom, la pèrdua de drets laborals...

En una ciutat com Rubí, amb una realitat social molt complicada pels efectes d'aquestes polítiques de dretes i amb una diversitat molt plural, s'ha de fer un exercici de pedagogia i d'explicació molt intens, del dret a decidir i de la importància de la participació en aquest procés. Hem d'aconseguir la implicació de tota la ciutadania en el debat i en les decisions. Els veïns i veïnes del Centre, de Ca n'Oriol, de la Zona Nord, de Can Fatjó, de Les Torres fins Can Vallhonrat, de les urbanitzacions... Tothom te el dret a participar i a dir la seva opinió, encara que aquesta sigui contrària, per no deixar en mans d'opcions populistes i nacionalistes espanyoles la veu dels que no estan d'acord amb el procés.

El dret a decidir es pot utilitzar i s'utilitza com a sinònim del dret a l'autodeterminació. Però no és el mateix. L'exercici del dret a decidir te unes connotacions de qualitat democràtica que fan del mateix una eina indispensable, és la prova del nou, en un sistema democràtic. Significa donar la veu a un poble per tal que pugui decidir quin ha de ser el seu futur. En el cas de Catalunya, i de Rubí, que la ciutadania pugui dir si vol continuar com fins ara o si vol formar part d'un estat amb estructura federal o confederal, o si vol esdevenir un estat independent. Dret a decidir que ha d'abastar, juntament amb els drets nacionals que defineixen la identitat, també els drets socials que defineixen la realitat en la qual afrontem l'actual situació de crisi.
 
Valors com la radicalitat democràtica, el republicanisme, la solidaritat o l'internacionalisme, que formen part de la cultura federal i que han fet possible que ICV haguem assumit, des del seu naixement , el principi del dret a l'autodeterminació dels pobles, la defensa del caràcter plurinacional i plurilingüe de l'Estat espanyol i la construcció d'una Europa social i federal.

Vivim una profunda crisi que té una dimensió europea i que afecta, de manera especial, els països del sud d'Europa, com a conseqüència de les polítiques neoliberals imperants. En el cas espanyol, aquesta crisi, a més a més, ve determinada per l'esgotament del model sorgit durant la Transició democràtica. Avui, el sistema polític caracteritzat pel bipartidisme està profundament qüestionat; les polítiques de retallades de drets socials i la reforma laboral trenquen el contracte social sobre el qual es basa el sistema democràtic, i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de juny de 2010 i el procés de recentralització impulsat pel Govern del PP han provocat una profunda crisi constitucional.

En aquest procés està en qüestió el futur de Catalunya, i també està en joc la credibilitat democràtica de l'Estat davant la societat catalana i l'espanyola i davant la comunitat internacional. El dret a decidir no pressuposa cap resposta ni model predeterminat. Aquest dependrà de la lliure decisió de las ciutadanes i els ciutadans i de la voluntat dels Grups parlamentaris catalans d'acordar una relació entre Catalunya i l'Estat sobre noves bases que, en qualsevol cas, hauran de ser sotmeses a consulta ciutadana.

Iniciativa per Catalunya Verds, formació associada a la Plataforma Rubí pel Dret a Decidir.