
Foc creuat
Pep Barceló
Entre el govern de Madrid amb la nova llei d'educació que volen fer (LOMCE) i el govern català amb les retallades que està fent a l'Ensenyament, estem rebent un 'foc creuat', com es diu en el llenguatge milita. És a dir, estem rebent trets per davant i per darrera. L'ensenyament públic està patint unes mesures, per part dels governs central i autonòmic, que, a més de generar més atur, precarietat i exclusió social, estan atacant la mateixa naturalesa dels serveis públics, amb el seu lliurament a la gestió privada o deteriorant-los amb la reducció de recursos de manera que no poden cobrir les necessitats de tota la ciutadania i garantir-ne els drets socials.
A l'estat espanyol, després de vuit lleis sobre l'educació, des que hi ha democràcia, ara es vol fer-ne una altra en la qual sobresurt un vocabulari carregat de paraules com competitivitat, empleabilitat, nous perfils, governança, emprenedoria... sembla un tractat d'economia! Dels esborranys que fins ara s'han pogut llegir només es respira autoritarisme ranci i la 'modernitat' neoliberalisme, per dir-ho amb un cert eufemisme. Hi ha clares senyals que es produirà segregació per sexe i classe social amb rànquings de centres; la utilització del que s'ensenya als centres per a l'adoctrinament partidari; la relegació del català a llengua subsidiària i/o marginal; i, la centralització de continguts i matèries a impartir pel professorat. Per si és poc, es carrega la participació democràtica en els centres i allò del qual en pot estar satisfet l'ensenyament públic: fer possible l'ascens social de tota la ciutadania en permetre que les classes socials més desafavorides poguessin arribar als estudis universitaris o similars. Si al final, i lamentablement, l'esborrany es converteix en llei serà necessari que la ciutadania comprovi aquest daltabaix.
Si fa o no fa, Catalunya no és aliena a aquest desgavell social, encara que sigui amb un altre tarannà per una altra via. En poc temps estem patint la retallada o supressió de subvencions (setmana blanca, menjadors, transport escolar...), la retallada de la despesa de funcionament dels centres, l'aturada de la construcció de nous centres i continuar amb els barracots, la congelació del programa 1x1 (ordinador x alumne), la congelació de la plantilla de professorat amb augment d'alumnat, menys personal de suport (vetlladores, tècniques d'educació especial, tècnics d'integració social...), la supressió de grups de P3, l'augment de grups en els centres, centres dins d'altres centres..., l'augment del nombre de alumnat a les aules, el no cobriment de les baixes del professorat de menys de 15 dies. Podrien seguir dient més, però cada família ja pateix la seva realitat i la coneix.
Els dos darrers anys el Departament d'Ensenyament ha retallat el seu pressupost un 17%, 927,6 milions menys, malgrat cada anys hi ha més alumnat; la despesa per alumne ha passat dels 4.190 euros en el curs 2010-2011 als 3.370 euros del curs actual. El pressupost del Departament en el 2012 va ser de 4.612 milions d'euros, dos anys abans va ser de 5.539. Òbviament això afectarà la qualitat de l'ensenyament. I aquest curs es tanquen centres i es massifiquen més aules.
És important que la ciutadania coneguem tot això i també és molt important que tinguem una postura ferma per mantenir l'ensenyament, a la nostra ciutat i al nostre país, amb la qualitat que ha tingut i es mereixen els nostres infants. Mantenir-nos ferms i exigir als nostres representants que mantinguin aquesta qualitat.
Sí que es pot. Comptem amb uns professionals que estimen la seva feina i que estan disposats a lluitar per fer-la bé; comptem amb uns representants elegits que han de defensar els interessos de la majoria a la qual representen; comptem amb la possibilitat d'estalviar diners públics d'altres partides que no siguin l'ensenyament; comptem amb la nostra força, com a ciutadania, ajuntant-nos i demanat l'ensenyament adequat per a les nostres filles i fills. No cal, ni devem, votar només cada quatre anys.
Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.