
Aire fresc
Dani Pernas
Mireu, certament, tenim molts motius per emprenyar-nos, per indignar-nos, per no creure en res, ni política, ni monarquia, ni justícia, ni res... Acostumo a ser bastant bel·ligerant, i no puc deixar de criticar la deshonestedat de la política. De debò, a l'hora d'escriure aquest article, m'he fet una llista de temes:
- La gran mentida i demagògia suprema de C's, i els seus líders, Rivera, Cañas, i sí, Abadías (salutacions, el teu comentari serà ben rebut).
- La decadència, corrupció, i privilegis de la monarquia, el rei no es pot tocar, i resulta que ara, enviem l'Urdangarín a Qatar, país, tot sigui dit, que no respecta el dret d'extradició.
- De la vergonyosa actitud del PSC de Rubí amb els actes de la República, quan sempre s'han fet amb la bandera republicana espanyola i amb la catalana.
- De l'escàndol majúscul de l'escola Pau Casals. No faré comentaris perquè em semblen indignes els que ha fet tota aquesta gent que, com jo, no hi estem a dins.
- De les retallades pressupostàries que ens venen imposades de Madrid, on de passada, ens renyen per diners invertits en política lingüística i demés i no tenen escrúpols en gastar-se 10 milions d'euros per rebentar el procés del dret a decidir amb el CNI.
- De la PAH i l'scratche. Escarni és que et vinguin el jutge i els mossos a treure't a tu i als teus de casa per unes hipoteques abusives com postren algunes sentències, o que la gent es suïcidi perquè no li queda res i el PP es passi la ILP per l'Arc del Triomf, ells no pateixen.
Davant aquesta llista, i d'altres que ja ni he posat, m'he aturat, i he pensat que, per un cop, no volia parlar de tota aquesta porqueria que ens envolta, i volia dedicar aquest article a tots aquells que per temes econòmics, de malaltia, o de qualsevol caire, pateixen. Aquest serà un article personal.
Ara fa 10 anys em van detectar una malaltia, un problema a la còrnia, que provocava una pèrdua de visió de mica en mica, i sí, ara fa 4 anys, després d'un llarg procés, i de diferents perforacions de còrnia, em vaig quedar amb el 20% de visió que tinc ara, amb la conseqüent incapacitat reconeguda per treballar com a informàtic segons el que jo vaig estudiar. Moment dur, cert, on vaig pensar que tot l'univers s'havia girat en contra meu. Vaig passar una petita depressió, on em vaig engreixar perquè vaig deixar de cuidar-me. Sí, suposo que hi ha gent que ara esteu en el pou, com jo ho estava, o en un moment baix.
No us ho podeu permetre! Us heu de fer el propòsit de trobar un al·licient cada dia quan us desperteu. Com? Heu de sortir de casa, heu de fer mil coses, jo, he d'agrair molt, un grup de persones, de grans amics, uns ho eren i els altres ho han esdevingut al capdavall, que em van convidar a involucrar-me en temes de ciutat, on per sorpresa meva, em van escoltar i respectar les meves opinions, i em van fer sentir útil, gracies amics! Suposo que us heu donat per al·ludits.
A part, vaig rempendre les classes de piano, abandonades feia 20 anys gràcies al Mero de l'escola de música que m'ho va plantejar com un repte. A més, vaig crear els grups Xerrem per ensenyar a millorar el català de la CAL, per tant, com a voluntariat.
Com podeu veure, un no parar, i així, cada vegada més involucrant-me en mil coses, tantes que no tenia temps ni de pensar en si hi veia bé o no, de si em compadia de mi mateix pel que m'havia passat o no, de si l'univers estava en contra meu o no.
No em considero cap exemple per ningú, ni ho vull ser, ni tant sols vull donar cap consell, però aquest article és fruit de 2 casos de l'entorn laboral que he patit com a director últimament, on la meva reacció sempre ha estat la mateixa... t'entenc, pren-te un respir, fes el que vulguis, i torna quan creguis, aquí tens el teu lloc de treball.
Creieu-me, el que avui sembla que l'univers s'ha tornat en contra vostra, té una sortida, té un final, i aquest l'heu de posar vosaltres, amb aquest article he volgut contribuir a donar-vos un alè d'aire fresc.
Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.
Comentaris

Castany
Acabo de llegir aquest escrit teu i he de donar-te el meu suport moral a la teva força de voluntat i tenacitat envers la vida que et toca viure. Ànim hi endavant. Encara que et conec personalment mai em parlat perquè ens separa una pila d'anys. Ens coneixem molt bé amb els teus pares, belles persones. Em donaré a conèixer quan et vegi. Estalvia indagacions pel nom Castany que és un pseudònim.

desperta ferro
Dani, totalment d´acord amb el teu article, rep una forta abraçada.

Karla Grados
Gràcies per tot Dani! Un molt bon article, molt actual i molt humà com tu!
:D ja torno!

Joana religiosa i ferma
Es curiós que no parlis dels llocs de confiança de erc, que als catalans ens costen mes de 400.000 euros
curios...