Les Torres Massana

Eduard Puigventós

La majoria de rubinencs segur que saben que el carrer que mena del barri de les Torres a Ca n’Alzamora es diu Passeig de les Torres, i òbviament ho associen a aquests grans blocs de pisos que a cavall dels anys 60 i 70 del segle passat van canviar la fisonomia d’unes terres, les de can Cabanyes, dedicades fins aleshores a l’agricultura. Tanmateix, desconeixen l’existència d’unes altres torres, en aquest cas construccions d’estiueig, que són a les que realment es fa referència en el nom del Passeig: les anomenades Torres Massana, situades allà on finia el citat carrer.

La família Massana dóna nom a les cinc magnífiques cases que conformen aquest conjunt, quatre que varen fer construir, més la masia de la Torre de la Llebre, molt més antiga. Els Massana eren uns acabalats constructors i homes de negocis barcelonins, que als anys 20 compraren la masia i aquells terrenys, edificant-hi unes cases d’estil racionalista alemany, per als diferents membres de la família, per tal de fer-les servir com a segona residència. Entremig, hi construïren una piscina, jardins, pistes de tennis... envoltades d’un bonic espai natural, malgrat la proximitat amb el Vapor Vell i la fàbrica de can Sedó.

Durant la guerra les cases passaren a ser una colònia infantil de refugiats i, acabada aquesta, residència efímera d’alguns membres de la temuda Legió Còndor, l’aviació alemanya. La família Massana recuperà les propietats, però arran d’un escàndol familiar de faldilles que ara no ve al cas, i l’assassinat del patriarca de la mateixa, a mitjan anys 50 hagueren de vendre-s’ho tot, passant llavors a diferents mans.

D’aleshores ençà, la seva existència ha anat de cap a caiguda: si bé una d’elles fou rehabilitada i acull l’escola Torre de la Llebre, les altres tres construccions (deixant de banda la masia, que funciona com a restaurant), no estan en un estat massa bo. De fet, durant la passejada cultural que vam fer el passat 17 de març vam poder-ho comprovar de primera mà: dues d’elles ocupades des de fa molt temps, amb uns hostes que no les cuiden massa, que les han omplert de brutícia i pintades, que han malmès algun dels elements artístics singulars, que les empren a vegades com a punts de venda de drogues, hi tenen gossos que campen lliurement i, segons em comentaren alguns dels participants, fan trobades i festes que molesten tot el veïnat. A això s’hi suma que les antigues tanques de pedra en molts casos estan caigudes i menjades per la vegetació i, molt a la vora, la passera que creua la via el tren la trobem en un estat totalment lamentable i perillós.

Però tenim també el cas de la Torre Salduba, comprada i rehabilitada per l’Ajuntament per a què funcionés com a escola-taller, però que té la pinta d’estar, desgraciadament, deixada de la mà de Déu, malgrat les inversions fetes.

Com a historiador i persona que estima Rubí, crec que pel seu valor cultural, històric, patrimonial i artístic, la zona de les torres Massana és un espai que ens caldria recuperar per a la ciutat. Però posant-me a la pell dels veïns o dels pares de l’escola, crec que també caldria primar la seguretat o l’adequació de l’espai, des d’un punt de vista de convivència. Entenc que és una situació complicada on hi intervenen molts actors, però hauríem de fer un esforç entre tots, no els sembla?

Eduard Puigventós, historiador local.