Per què el Federalisme?

Ramon Muntan

De vegades penso que el discurs federalista del PSC té tant de benintencionat com de dificultats per trobar clients objectius que ens el comprin. 'Mala peça al teler en els temps que corren', em diuen amics i coneguts amb els qui parlo de l'assumpte, i potser tenen raó, però quan, a soles, faig una anàlisi acurada de la situació del país, me n'adono que potser és l'única possibilitat factible de sortir de l'atzucac on ens trobem sense fer-nos gaire mal, i  m’explicaré:

El model federal requereix, en primer lloc, d'un reconeixement explícit del dret d’autodeterminació -perdoneu però a mi m'agrada fugir dels eufemismes que acostuma a fer servir la dreta nacionalista, com dret a decidir o pacte fiscal- dret que, per altra banda, està recollit en les bases fundacionals del PSC. Sense el lliure exercici del Dret d’autodeterminaci, no hi ha model federal possible, i no ho és perquè no es pot constituir una federació d'estats sense que aquests ho hagin decidit prèviament, i, per tant, la discussió sobre si el dret a decidir o d’autodeterminació és legal o no és legal, si la declaració de sobirania és pertinent o no abans de l'exercici de l'esmentat dret, o bé si es possible la declaració unilateral de sobirania o es precisa un acord de voluntats amb la resta de l'estat  per manifestar-la, al meu entendre no té rellevància jurídica, donat que la lliure voluntat del poble sempre és constituent. És un procés jurídic 'ex-novo' que trenca amb la legalitat anterior, és un procés rupturista, no reformador. I és precisament aquest reconeixement explícit del dret d’autodeterminació que requereix el sistema federal que es proposa des de el PSC, el que ens permet fer una part del camí amb la resta de les forces que han impulsat la declaració de sobirania al Parlament.

Ara bé, què fa que el model federal sigui una possibilitat certa per no fer-nos mal tots plegats, en contraposició amb el model independentista?

En primer lloc, exercir el dret d'autodeterminació per unificar esforços amb la resta de pobles de l'estat és molt més intel·ligent que endinsar-nos en una via secessionista que ens pot fer una trencadissa social interna dins de casa nostra. Som el que som, una nació formada per homes i dones vingudes d'arreu  -'Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà i no creiem en les fronteres si darrere hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat', que diu la cançó de Lluis Llach- i la divisió de la societat catalana que es pot produir és un preu que molts no estem disposats a pagar. 

En segon lloc, al marge del preu social, està la impossibilitat econòmica, en un moment com el que està patint Europa; ni Catalunya, que es veuria abocada a malaguanyar  la generació de joves més preparats de la seva història, tant degut a la pèrdua d’inversions estatals i multinacionals espantades per un viatge incert com aquest, com en les dificultats que ens posaria la Unió Europea per accedir a l'ingrés un altre cop, s’ho pot permetre, ni Espanya, que tampoc es pot permetre la pèrdua del 20% del seu PIB en el seu pitjor moment econòmic i social, i molt probablement quan es juga la seva pròpia supervivència.

En tercer lloc, la percepció cada cop més estesa tant aquí com allà, que l'estat espanyol serà federal o no serà;  que el respecte a les cultures diverses, les llengües i els ordenaments jurídics diferenciats que existeixen dins d'aquest estat plurinacional no té altre camí que un pacte entre iguals que ens porti a un model federal a la suïssa, canadenca o alemanya, o a una ruptura, més d'hora que tard, que com ja he dit ningú es pot permetre.  I quan hi ha coses que ningú es pot permetre, l'experiència ens diu que les persones acabem trobant solucions alternatives possibles, i tot i que ara sembla que el mur interposat per la majoria absoluta del Partit Popular és infranquejable, jo penso en aquell mur de Berlín tan sòlid i ferm que va caure d'un dia per un altre obrint espais de llibertat per tot Europa.

Ramon Muntan Cos, secretari de Política Municipal del PSC de Rubí.