Més participació i més pluralisme

Ismael Blanco

Abans de fer cap mena de comentari sobre la distribució de vots per partits en les eleccions d’ahir, convé subratllar el fort augment de la participació a Rubí, en consonància amb el què ha passat en el conjunt del país. No és una dada menor, sobretot en un municipi amb una forta tradició abstencionista com el nostre. A les eleccions al Parlament de Catalunya, la participació electoral a Rubí ha estat sempre entre 7 i 10 punts per sota de la del conjunt del país. En aquestes eleccions, en canvi, la diferència s’ha reduït a poc més de 5 punts. La ciutadania de Rubí s’ha sentit interpel·lada per la transcendència d’aquestes eleccions. Entre els nous electors s’hi compten, segurament, persones il·lusionades amb el procés cap a la independència; persones que han volgut reafirmar la seva voluntat de continuar formant part d’Espanya; i, també, persones que han volgut expressar el seu rebuig a les polítiques d’austeritat aplicades pel govern de la Generalitat.

A la forta mobilització electoral s’hi ha sumat un seguit de canvis significatius en la distribució dels percentatges de vot a partits. Respecte les eleccions de 2010, cal destacar, primer de tot, el fet que el PSC torni a ser la força més votada, en detriment de CiU, que experimenta una forta davallada. El retrocés de CiU expressa, probablement, un doble rebuig a la manera en què està aplicant les polítiques d’austeritat i, també, a la 'transició nacional' en els termes que l’ha proposada (per poc creïble o per excessiva). El PSC, malgrat recuperar la primera posició, experimenta una lleugera davallada respecte les eleccions anteriors, que se suma als retrocessos experimentats en les darreres conteses electorals: recordem que al 1999 el PSC sumava el 48% dels vots dels rubinencs; ahir no va arribar al 20%. El PP, per contra, es mostra ferm en el creixement que ha anat experimentant a Rubí en les darreres eleccions: al 1999 sumava poc més del 9% dels vots; ahir es va mantenir a prop del 15%, mantenint uns resultats similars als de les eleccions de 2010. Els canvis són més significatius en la resta de formacions polítiques. ERC, ICV-EUiA i C’s experimenten un creixement notable, per motius diferents i contraposats. Les CUP, PxC i SI acaben de completar un mapa electoral cada cop més plural, pel creixement de les forces petites i per l’estancament o el retrocés de les grans.

Rubí, per tant, comparteix amb el conjunt del país dos elements clarament positius des d’una perspectiva democràtica: el fort augment de la participació i l’increment del pluralisme polític. En contrast amb el conjunt de Catalunya, tornem a un escenari de majoria socialista, però molt debilitada. Les formacions polítiques conservadores (PP i CiU) obtenen un suport inferior al del conjunt del país, de manera que Rubí continua mostrant-se com una ciutat d’orientació clarament progressista. És difícil d’atribuir el vot de C’S en l’eix esquerra-dreta. No obstant això, el seu creixement, en paral·lel al d’ERC i les CUP, denota una certa tendència a la polarització de l’electorat rubinenc en l’eix nacional. El sobiranisme té menys suport a Rubí que en el conjunt del país, però les forces polítiques favorables a l’autodeterminació (CiU, ICV, ERC, CUP i SI) obtenen més d’un 45% del total de vots. 

S’obre un període interessantíssim en la política catalana, marcat per la difícil conciliació dels eixos esquerra-dreta i catalanisme-espanyolisme. La forta davallada de CiU, molt marcada en ciutats com Rubí, l’impedirà governar en solitari i l’obligarà si més no a pactar amb altres formacions polítiques. En les polítiques econòmiques i socials, el PP continua sent el seu soci natural. Però la forta aposta sobiranista que CiU ha fet en els darrers mesos l’obliga a entendre’s amb ERC, amb la qual no li serà fàcil conciliar plantejaments econòmics i socials. El Parlament resultant de les eleccions d’ahir és més sobiranista, sí, però també és més d’esquerres. La governabilitat serà complicada, sens dubte, però l’increment de la participació i del pluralisme, també observats a la nostra ciutat, són una bona notícia pel funcionament de la democràcia.

Ismael Blanco, politòleg.