Sálvame Deluxe

Jordi Margarit

Direu que últimament segueixo molt Tele5 i no és cert, però vivint a Rubí i veient com van les coses, potser em convindria. A veure, tinc fixada a la pàgina de l’ordinador, els resultats d’aquestes eleccions a la Ciutat i al conjunt del País. I torno a flipar. Porto uns dies que Déu ni do.

En una primera lectura, confirmo la pluralitat de colors que entren al Parlament i que han 'pillat' espai aquí. Set en total. D’una banda les opcions que tenien per bandera el dret a decidir i més: CIU, ERC i CUP, baixen en percentatge respecte al tant per cent assolit a nivell nacional. El cas de CIU és escandalós. Només Iniciativa, que també podem situar en aquest grup, aconsegueix millor resultat percentual que en el conjunt de Catalunya. El total per a aquestes formacions és del 45% quan al global, arriben al 56%. L’altre grup de forces polítiques, totes superen en percentatge la mitjana catalana. El cas del PSC és significatiu.

I què en podem deduir de tot això? Doncs que si hem de fer cas a la presència de candidats rubinencs a les llistes, tan Iniciativa com el PSC haurien rendibilitzat molt més la presència de Marta Ribas i Carme García que no pas CIU amb Pere Torres. Però això no seria una raó convincent. Quan obrim l’enfoc, ens adonem que sense tenir candidat, ni tan sols cap visible a Rubí, Ciutadans ha entrat amb molta força en el còmput local. El percentatge de més del 12% que supera ERC i quasi empata amb ICV-EUiA, és clarament constatable.

Durant el matí d’ahir, vaig recórrer alguns col·legis electorals i a banda de comprovar l’alta participació, observava com una majoria de votants duia les paperetes de casa. Alguns dels interventors posats pels partits, arrufaven el nas davant d’aquesta evidència. Aquesta reserva del vot, provoca també l’alteració en les enquestes a peu d’urna i fins i tot les que es fan d’avançada com a vot declarat.

És evident que ningú s’esperava la davallada tan forta de CIU. Ha estat un error tàctic en la convocatòria electoral i de la pròpia campanya. A la vegada, un càstig a dos anys de govern en crisi i de la manera com s’ha administrat la possible superació d’aquesta crisi. Tots els governs que han governat aquests temps tan desgraciats, en pateixen conseqüències. Hi haurà analistes molt més qualificats que sabran valorar aquesta situació a nivell general i, determinaran el grau de col·lapse en el procés sobiranista que això pot representar. Malgrat el gran paper d’Oriol Junqueras i d’ERC, ahir no hi havia excessives cares de felicitat a ca l’Arés Tubau. Demostració d’intel·ligència davant el que pot venir i com pot venir.

A nivell de ciutat, crec que qui més ha treballat el carrer, s’ha endut els millors resultats. El PSC ha fet un esforç per superar les seves horribles previsions. I ho ha hagut de fer bolcant-se en el cara-cara, porta-porta i demés estratègies tradicionals. D’altres qui sap si els ha traït l’excessiva inèrcia i confiança en resultats històrics. Aquestes eren unes eleccions excepcionals i per tant ningú podia complaure’s ni relaxar. Situació de crisi terrible i oportunitat històrica d’avançar en el terreny nacional, no eren fàcilment digeribles i calia donar-les mastegades i d’una manera complementària, tal com ja havíem escrit en aquestes mateixes pàgines digitals.

A treballar doncs que la cosa a nivell nacional no serà fàcil i en el local, la irrupció amb força de partits als quals ni tan sols hi podem posar cara i que només l’oportunisme mediàtic (i el doctrinal) ha potenciat, destaroten un panorama que farà suar els representants polítics municipals que ara mateix, amb prou feines saben on són.

Com diu la sintonia del Sálvame que ningú mira però que tothom veu: '... Soy un naúfrago'.

Jordi Margarit, periodista.