13-11-2012
 

Bandera blanca IV: No anem bé!

Jordi Margarit

Que quedi clar! Aquest és el comentari que sento majoritàriament al carrer, al tren, al bar, a la feina en el moment d'encetar aquesta campanya electoral. Que quedi clar! Una barreja d'exigència i un reclam per a tots els líders. Que s'expliquin, que sobretot no es limitin a les frases punyents, al crit desaforat, l'aplaudiment fàcil. Massa vegades hem tingut la sensació que ens venien fum. Un fum que s'esvaïa a la primera de canvi, sovint l'endemà mateix de la jornada electoral. Massa vegades la frustració ha estat la tònica general i mai hem callat a l'hora de denunciar-ho.

Que es carreguin i ens carreguin de raons. Un vot no és el simple gest displicent de posar un full dins de l'urna. Una papereta representa la confiança personal cap a un projecte i la seva materialització. Però, atenció! Ningú no es compromet a res perquè sí. A tots ens cal la seguretat que fem allò que ens convé tant a nivell general com personal. I aquesta és la grandesa de poder expressar la pròpia voluntat: Ser protagonista de les decisions, això i no pas una altra cosa representa votar. Els que ens vam esforçar de la millor manera que sabíem i podíem per el retorn de la democràcia, sabem prou bé de què va. 

Mireu, a l'hora de votar, compta el cor... les percepcions de com està tot plegat... i aquesta vegada, per sobre de tot, els raonaments. Volem saber si hi ha futur i quina mena de futur hi ha. La cantarella del 'virgencita que me quede como estoy', és tan reaccionària com comprensible si no es dibuixa el nou horitzó d'una manera clara i diàfana. 

Tinc uns quants amics que, de la nit al dia, s'han quedat a l'atur. Dissortadament aquest no és un fet aïllat. Alguns amb els quals em relaciono passen dels cinquanta anys i estan fotuts, molt fotuts. En conec de l'àmbit de la sanitat, d'altres que són mestres o professors universitaris que, tot i tenir feina, no estan gens tranquils. La situació econòmica tan greu que patim els ha afectat. No es queixen tant de l'aprimament de sou (que l'han patit), com de la reducció de serveis que abans podien oferir i ara ja no. 

Argumenten que la crisi la paguen aquells que menys culpa en tenen i que, en canvi, els responsables de veritat segueixen el seu ritme si fa o no fa. Els últims mesos hem comprovat com el suport públic s'adreça a les grans corporacions financeres, responsables principals del desori. Canalització d'ajudes per a ells i cap responsabilitat per negligències. 

Em fan notar que la protesta de vaga general del 14-N denúncia precisament aquest cúmul de despropòsits. Que hi ha alternatives per guarir aquesta situació i que quan es plantegen, no s'arriben ni tan sols a considerar. Finalment em fan veure que els plantejaments polítics d'ara mateix i la seva repercussió als mitjans de comunicació, obvien aquestes situacions i que tot se centra en el debat secessionista. Probablement tenen raó, segur que sí.

Admetent aquesta evidència, també cal valorar que determinades situacions polítiques, només és plantegen en comptades ocasions. Diria que una vegada cada dues generacions com a molt. 'Les oportunitats quan passen s'agarren', que diuen a ponent. I ara és el moment.

Dos mesos després de la gran manifestació de l'onze de setembre, els organitzadors de la marxa, l'Assemblea Nacional Catalana, s'ha adherit a la reflexió social i a la convocatòria dels sindicats. Si Catalunya no patís el dèficit fiscal, les successives reformes laborals i les retallades socials, els efectes de la crisi no serien tan greus, diuen en un comunicat conjunt i finalment coincideixen en el dret a decidir. El procés sobiranista no només és identitari (que també i de manera fonamental). 'És l'economia imbècil' que deia aquell candidat americà de fa unes dècades i o bé s'agrupen totes les qüestions que preocupen la societat i s'hi troba viabilitat, o no ens sortirem ni en unes ... ni en les altres.

Portem cinc dies de campanya i com feia temps que no passava, tenim les orelles parades, atentes a les explicacions dels responsables d'endegar el procés per avançar en benefici de tothom. De moment, s'ha disparat el pim-pam-pum i, ja hi som a veure qui la diu més grossa. No anem bé!

Jordi Margarit, periodista.

 
5 comentaris
 

Comentaris

15-11-2012
10:12
 
opinador rubinenc

Foto exacta i precisa la que ha esboçat el Jordi!
Vist el que s'ha vist, escoltat el que s'ha escoltat el dia 14N, no puc més que veure-hi el descrèdit d'algunes formacions polítiques que només han fet que treeure's les puces, com si la cosa no anés amb ells. Em referèixo a PP i CiU, ambdós han dit que la vaga era per les retallades i ajustos que han hagut de fer ells perque no hi havía ni un duro a la caixa. Cal recordar que ells han generat més dèficit en els últims 2 anys que l'esquerra en els últims 8, cal autocrítica, també de l'esquerra, quedi clar.
I per últim, constatatr el ridícul del PSC, fa no anar al Congrés als diputats del PSC diferebnciant-se del PSOE, però en temes de Catalunya s'alinea amb el PSOE.

 
14-11-2012
13:45
 
No caiguem al parany ( II )

Espanya s'enfonsa com un mandril sota l'aigua ( ja m'entens oi, Jordi??) i busca una mà per sortir-ne. L'eriçó se'l mira i va a buscar ajuda, però el savi Mussol li diu que no el podem ajudar, ens ha robat tots els calés i la gent de la Vila no perdonaria que el salvessin. A més, el mandril s'enfonsa cada cop més pel pes dels diners i pel pes de la culpa. Si li donéssim la mà ens arrossegaria cap al fons. A la Vila tohom renuncia als diners, comencen des de zero, però sobretot saben que no poden donar-li la majoria a CiU, perdó!! a l'eriçó, perquè si ho fan correrà a treure el mandril que li voldrà retornar els diners. Que no es repeteixi la història!!! Catalunya no ho suportaria.

 
14-11-2012
13:35
 
No caiguem al parany

Em diuen "cec", entre d'altres coses ( rubitv_/&·%), quan defenso la inutilitat de la vaga. Però és que estic convençut que no serveix de res perquè davant de les protestes hi ha un convocant amb noms i cognoms. M'explico: si l'11S va fer canviar l'actitud a un partit com CiU, va ser perquè darrere la pancarta no hi havia un nom o unes sigles. Era gent, eren vots per caçar, i això és el que fa canviar les coses. Mentre les protestes se les agenciïn partits, sindicats i d'altres grups polititzats, no faran por a cap govern perquè quantifiquen els vots. En una manifestació com l'11S van veure persones amb vot lliure, inquantificable. Vots per guanyar-se.

 
13-11-2012
21:48
 
carme

quin goig poder llegir articles tan interessants com aquest a Rubitv

 
13-11-2012
19:08
 
Fran

a la huelga generaaaaaaaaal!

 
 
Afegir comentari
  • Nom
     
  • E-mail
     
  • Comentari
     
  •  
  •  
 

Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.

Rubitv.cat no es fa responsable de l’opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.

Llegir avís legal

 

Notícies Relacionades

Política

20-09-2018

 

ERC guanyaria les pròximes eleccions municipals i Cs podria superar el PSC, segons una enquesta de l'Institut Opinòmetre

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) podria guanyar les pròximes eleccions municipals,(…)

Política

19-07-2018

 

L'AUP també descarta la candidatura unitària d'esquerres i integrarà els militants crítics d'EUiA

L'Alternativa d'Unitat Popular (AUP) es presentarà a les eleccions de 2019 amb un project(…)

Política

13-07-2018

 

Podem descarta una candidatura unitària d'esquerres i inicia les negociacions amb els Comuns

El cercle de Podem a Rubí creu que la ciutat necessita una proposta electoral municipalis(…)

Política

11-06-2018

 

Joan Carles Boronat es presentarà a les eleccions municipals amb SOMI, el nou partit de Josep Anglada

El rubinenc Joan Carles Boronat, exregidor del PP i de CiU a l'Ajuntament de Rubí, és de(…)
 
 

Subscriu-te al nostre butlletí

  • e-mail
 
 
Bars i Restaurants
Taxis i telèfons d'interès
Rep les notícies de Rubitv.cat per WhatsApp!