
Evitar els desnonaments
Purificació Barceló
Vuit del matí, davant d'un edifici pròxim a la Mútua de Rubí. Un grup de persones amb pancartes en contra de les hipoteques s'agrupa a la porta de l'immoble per evitar el pas als agents judicials. Al tercer pis hi viu una família amb tres criatures a qui s'ha decretat el desnonament del seu pis per impagament de la hipoteca. Fa mesos el pare es va quedar sense feina, després la mare, i els subsidis d'atur i els ajuts socials no els permeten fer front a les despeses de menjar i viure i, a més, al pagament del pis.
Aquesta situació és cada vegada més freqüent a tot Catalunya, on cada dia es tramiten vint-i-un desnonaments, quaranta mil previstos per aquest any a tot l'Estat. Famílies, la majoria de classe obrera, es veuen abocades de cop al llindar de la pobresa, sense casa on viure i amb un deute de per vida. A Rubí ja n'hi ha cent cinquanta processos oberts...
Els problemes socials, econòmics i psicològics que comporten els desnonaments són tan greus que els mateixos serveis d'emergència social han advertit de l'augment molt preocupant de les intervencions per aquest motiu l'últim any. Diversos col·lectius hi estan actuant, s'han organitzat plataformes d'ajut i assessorament a la majoria de ciutats catalanes, però només uns pocs ajuntaments, com ara els de Barcelona, Reus, Terrassa i Sabadell, han entomat el problema amb totes les seves conseqüències. En aquests municipis s'han creat oficines municipals, amb assessorament legal gratuït per als afectats i amb personal de mediació, per intentar arribar a solucions negociades amb les entitats bancàries. Equips de lletrats pagats pels consistoris informen les famílies afectades i intenten trobar-hi solucions, abans o durant la tramitació de l'execució pressupostària. En alguns casos també s'han creat grups de treball i comissions municipals per donar suport a les famílies i assegurar-los una vivenda de lloguer.
A Rubí l'Ajuntament ha aprovat dues mocions, el mes d'octubre de l'any passat i el mes de gener d'aquest any, on entre altres coses es defineix el municipi com a ciutat activa en prevenció dels desnonaments, es crea un protocol d'actuació urgent, una taula per tractar aquest tema, s'aposta per intentar paralitzar desnonaments a famílies insolvents i es planteja la possibilitat de convertir pisos buits en vivenda social. Però cal un pas més que passi per la creació d'una oficina municipal específica, amb advocats pagats pel consistori, per atendre els afectats i un canal de comunicació directe amb les famílies i amb les plataformes mediadores, per trobar-hi solucions a través del diàleg amb tots els interlocutors.
Les organitzacions de mediació reclamen la dació en pagament -una opció que ja han avalat els jutjats de Navarra i de Lizarra, al País Basc, i també demanen fórmules de lloguer social que assegurin que aquestes famílies continuaran tenint un lloc on viure. L'abast del problema es mereix aquest esforç ja que, segons un estudi de l'Associació d'Afectats per embargaments i subhastes, més de cinc-centes mil famílies de tot l'Estat hauran perdut casa seva entre el 2012 i el 2015 per impagaments d'hipoteques, un milió tres-centes mil estan vivint un procés d'aquest tipus i cent cinquanta mil ja han perdut la vivenda i tenen deutes que els impedeixen tirar endavant. Tot plegat demostra la necessitat d'aquests processos de mediació i també la conveniència d'obrir un debat per legislar sobre els tres milions de vivendes buides que hi ha a tot l'Estat i que es podrien oferir en lloguer, a un preu que no superés el 30 per cent dels ingressos dels llogaters, per garantir-los una vida digna.
Recordem que la Declaració Universal de Drets i l'article 47 de la Constitució reconeixen el dret a la vivenda i que aquestes famílies no són delinqüents. No paguen la hipoteca perquè no poden, no perquè no volen. Cal doncs buscar-hi solucions des de l'administració més pròxima al ciutadà. Cal que cada vegada més ajuntaments, i el de Rubí no pot ser una excepció, apostin clarament per protegir els seus ciutadans i per exercir tasques de prevenció que evitin l'entrada de més famílies en una situació d'exclusió social.
Purificació Barceló, periodista.
Comentaris

Puri
Molta d'aquesta gent, Ana, tenia un sou que li permetia pagar la hipoteca. I molta gent no era conscient, perquè els bancs s'encarreguen de no deixar-ho clar, que estaven assumint un deute personal i no sobre l'immoble... A qualsevol de nosaltres, si ens quedem sense feina, ens podria passar... A qualsevol. I crec que cal més conscienciació de tots sobre això. No és només cosa dels poders públics. La gent també ha de prendre partit...

Ana
I jo em pregunto: els ciutadans hem de pagar les hipoteques de la gent que es va agafar els dits? Gent que cobrant 900€ pretenia tenir un palau...

charlio
Muy buen articulo, chapo
. No se a que espera este ayuntamiento, es que no se dan cuenta de la gravisima situacion. que verguenzaaaaaaa!!!!!!!!!

marta ribas
Un molt bon resum de la situació, Puri. Seguirem lluitant perquè l'equip de govern a Rubí compleixi amb els compromisos presos en les mocions aprovades pel Ple el més aviat possible. Realment és necessari... i urgent!

Jaume
Molt bon article Puri. Cal més gent com tu i com la de la plataforma d'afectats per la hipoteca