Crisi (I): Carme García, els FGC i Keynes

Ignasi Mir

Ignasi Mir

L'única consulta que vaig fer va ser preguntar sobre què podia escriure. "Del que vulguis però de Rubí". I escriure del que vulguis no vol dir escriure sobre tot sinó, molt diferent, escollir sobre què escriure. I no és pas fàcil. Cal fer opinió amb aportacions, no només criticant sinó construint, i, si pot ser, sobre temàtiques que un domini.

Dit això, he escollit estrenar-me parlant de les conseqüències de la crisi a Rubí. Perquè potser estem ben informats de com afecta la crisis a nivell nacional (retallades, atur...), però què sabem sobre els efectes a nivell local? Repasso la premsa de les últimes dues setmanes i m'hi trobo dues notícies que m'interessen: la posposició de la construcció de la cua de maniobres dels FGC a Barcelona i la constitucionalització del límit al dèficit  -atenció!- de totes les Administracions. Ambdues ens afecten.

L'eliminació temporal d'aquestes obres de FGC signifiquen, bàsicament, que els trens de FGC no milloraran l'eficàcia en les maniobres al final de la línia, autèntic coll d'ampolla a l'hora de millorar les freqüències cap a Barcelona. Té raó Carme García quan diu que "aquesta decisió no beneficia gens els ciutadans de Rubí". Quan no té raó és quan diu que la situació s'agreujarà amb les noves estacions de Terrassa i Sabadell, perquè aquestes no afectaran a les freqüències a Rubí, en tot cas només canviaran els horaris. Si a Rubí es construís la famosa nova estació de la Llana sí que afectaria, però no als rubinencs sinó als egarencs, i no en freqüències sinó en la durada del viatge.

La limitació del dèficit sí ens afecta perquè significa renunciar per sempre a un instrument que permet a la política actuar de manera contracíclica en èpoques de crisi, una restricció molt a l'estil liberal i contrària a les teories keynesianes. És a dir, que si els ingressos de l'ajuntament baixen un 15% com ho han fet en els últims anys, també ho hauran de fer les despeses en el mateix percentatge. La mesura no m'agrada però cal dir que Keynes també deia que aquest dèficit l'havies de recuperar en èpoques de bonança i això l'Ajuntament de Rubí (i molts d'altres) no ho va fer quan tocava i ara estem com estem, amb una ciutat com a mínim tan endeutada com la majoria de ciutats catalanes.

Ignasi Mir, enginyer superior i MBA